Al
final, triomfarà la vida; la vida que ha brollat de la Terra, d'aquest planeta, d'aquesta volva de pols que flota a l'univers; la
vida que ha extret pensament i consciència... del carboni, de l'hidrogen, de l'oxigen... que ens conformen el cos i el cervell; pensament i
consciència que perdura i que viatja enllà del seu orígen, com una ona
de llum que viatja pel buit enllà del seu orígen.
Cada set anys, canvia la
totalitat dels àtoms del nostre cos; són substituïts per altres àtoms. Cada set anys, som una matèria
diferent. En realitat, no som la matèria que ens forma, sinó la
manera com aquesta matèria s'organitza. En realitat, no som la
matèria que ens forma, sinó el pensament i la consciència que han
sortit d'aquesta matèria, en una mena de llei amarada a l'univers,
idèntica a tots els racons d'aquest univers infinit.
Som flors del
paisatge que observeu; som fruits del planeta; som fills de la terra
i de l'aigua. No ens han preguntat si volíem ser, per això, el poder
que ens ha fet mai no ens abandonarà.
La nostra essència és ser
fills, i els fills sempre són estimats; fins i tot sense
merèixer-ho. Com a simis que som, tenim enganxat a la ment el
legalisme tribal que ha fet sobreviure els milers de comunitats de
simis de les quals descendim; però el que som i el que serem no ho
decideix cap llei ni cap norma sinó el poder que ens ha fet existir
sense que ho hàgim demanat. Igual com una papallona es fa eruga
sense poder decidir si ho vol ser, nosaltres seguim el nostre viatge sense que se'ns demani l'opinió; un viatge des de la bellesa de la
natura vers la bellesa de la natura.
Les
religions són intents cecs i errats d'encertar-la, i sovint actuen atorgant misèries humanes al déu que pretenen definir, atribuint-li
divinitzacions de la llei, de la violència, del poder... Les religions són un
reflex de les pulsions que actuen en el llarg camí de l'evolució de
les espècies. La realitat obeeix una natura molt més clara i
real.
Al
final, triomfarà la vida, que no té volta enrere. Però la vida ha
de triomfar ja ara.
La
vida triomfa quan som capaços de perdre el temps contemplant-la. La
vida triomfa quan cada ésser és valorat com un tot i no com un
mitjà per assolir una altra finalitat. La vida triomfa quan
desterrem la por; la por instintiva i la por que de vegades ens volen
transmetre per a dominar-nos. La vida triomfa quan deixem de tenir
pressa. La vida triomfa quan decidim no odiar mai més. La vida triomfa quan creiem que les persones podem canviar i evolucionar. La vida
triomfa quan escollim la discreció de la veritat abans que la
intensitat i el plaer de la mentida. La vida triomfa quan abandonem
la llei de la venjança, quan deixem d'actuar en funció de com ens
tractin i comencem a actuar en funció d'allò que som, d'allò que
volem ser. La vida triomfa quan cap crisi no ens impedeix de
descobrir la vida i la bellesa. La vida triomfa quan no necessitem
res més que les persones per a viure amb plenitud. La vida triomfa
quan aconseguim que ningú no ens pugui prendre l'esperança. La vida
triomfa quan agraïm la vida que hem viscut. La vida triomfa quan
reconeixem que som una flor, un fruit més d'aquest paisatge tan
bell, que és la nostra primera mare.
Continuem
el viatge.
