Els enemics
del poble no esborraran la sort,
d'eternitzar
el meu mot, la llengua del Tirant,
el zel de
Ramon Llull, la prosa d'en Cabré;
el vers d'en
Martí i Pol, la lírica d'en Llach.
Com més
vingui el menyspreu,
amb més força ens tindran,
des
d'Andorra a Portbou, de Llitera a MontRas,
travessarem
la carn de la terra segant
les cadenes
de l'odi amb gests de llibertat;
respondrem
als esputs amb poemes d'amor,
i emplenarem
l'escola amb senyeres i flors.
No callareu
el mot dels colls que vau tallar
ara fa
tres-cents anys; Villarroel tornarà.
Vau pensar
que esclafàveu el futur d'un país
però
continuem dempeus, construint el destí,
el blat dels
segadors, el pa dels que vindran,
els
somriures dels fills que un dia posseiran
la Catalunya
lliure de senyors i d'esclaus,
sense jous,
ni mentides, ni esquellots, ni babaus.
Per lo repòs
etern, per lo color més blau...