Konrad
Lorenz, al pròleg del seu llibre “HIER BIN ICH-WO BIST DU?” (Sóc
aquí... On ets tu?), ens parla dels perills de la selecció natural
intraespecífica.
Existeix
una selecció natural que treballa a partir de la competència entre
les diferents espècies, i que en selecciona algunes en perjudici
d'unes altres; aquesta seria la selecció interespecífica.
Existeix,
però, una altra selecció que treballa com a conseqüència de la
competència entre els individus d'una mateixa espècie; aquesta
selecció s'anomena intraespecífica, i promociona la informació
genètica d'alguns individus per damunt de la informació d'altres
individus de la mateixa espècie.
Aquesta
selecció intraespecífica, però, no sempre és beneficiosa pel
conjunt de l'espècie. Konrad Lorentz ens recorda que hi ha
estructures i pautes de comportaments que multipliquen la capacitat
de reproducció de l'individu dins de l'espècie, però que no són
útils pel conjunt de l'espècie.
Aplicat,
això, als nostres dies se m'acut un exemple: trepitjar el competidor
a la feina, o en qualsevol altre àmbit, potser ens fa més forts i
ens augmenta lés possibilitats d'escampar més informació genètica;
però... ¿ajuda això que l'espècie Homo sapiens tingui més
possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de control·lar
l'entorn? Estic convençut que no; que la violència intraespecífica
ens afebleix com a societat i com a éssers empàtics; i crec, també,
que la força més poderosa que tenim com a espècie, més i tot que
la intel·ligència, és la capacitat de treballar com un sol
organisme i sobretot la capacitat de valorar allò que senten els
altres com si ho sentíssim nosaltres.
Al
llibre que esmento més amunt, i que tot just començo ara, en Konrad
Lorentz es disposa a explicar exemples observats dins les societats
d'aus que demostren això que he explicat més amunt, que la selecció
intraepecífica no sempre condueix a l'espècie a bon port.
No comments:
Post a Comment