La
lluita per la llibertat comença per un mateix; per la decisió
tossuda de seguir un estel els colors i la brillantor del qual ens
fan sentir que és nostre. La lluita per la llibertat comença per
evitar de totes totes que el corrent dels esdeveniments, les
ambicions materials, la por, els vents que en el passat ens van
dominar, la incertesa, o qualsevol bafarada tòxica... ens desdiguin
de la ruta. La lluita per la llibertat no rau a la fidelitat a cap fe
o a cap idea sinó a la capacitat de canviar qualsevol idea quan ens
adonem que està en l'error o que és injusta; sense la capacitat de
canviar-ho tot si convé no podem ser lliures. La lluita per la llibertat no és rebutjar qualsevol autoritat sinó obeir aquella autoritat les normes de la qual ens ajuden a arribar a l'estel, i lluitar sense treva (però sense perdre l'estel) contra aquelles autoritats que volen destruir l'estel que estimem. La lluita per la
llibertat comença dominant fins i tot la força de les drogues que
genera el nostre cos quan les circumstàncies ens empenyen a ser
esclaus de les coordinacions hereditàries: la dopamina, la
norepinefrina, la serotonina, l'adrenalina... La lluita per la
llibertat necessita també la força de la generació natural al
nostre cos d'aquestes substàncies quan ens empenyen vers l'estel que
ens diu que és nostre. La lluita per la llibertat ens obliga a
néixer de nou cada dia, cada matí, sentint la mateixa alegria del
primer dia; d'aquell primer dia que vam començar el projecte que ens
fa sentir nosaltres mateixos, del primer dia que ens vam sentir
lliures i encaminats. La lluita per la llibertat és com pujar un
cim; pujant cap al cim podem perdre la vida, és un risc; però si no
el pugem per por a morir, ja no tenim vida.
No comments:
Post a Comment