Els
conflictes afebleixen la força de seu verí quan les parts s'adonen
que comparteixen objectius, que a l'últim allò que volen els uns i
els altres és el mateix; això, però, cal confirmar-ho: determinar els objectius últims, no gaires, un o dos, i comprovar que
coincideixen; si no coincideixen, cal parlar-ne i posar-se d'acord,
perquè al capdavall, els grans projectes de servei de la humanitat
tenen objectius molt importants, però essencials i escadussers.
També
cal una bona dosi de generositat per admetre errors; i no per part d'una de les parts sinó per totes dues. Hi ha errors que passen desapercebuts per totes dues
parts, i errors que potser són difícils d'evitar del tot a causa de la seva feixuguesa i de les limitacions del temps i dels recursos. Les errades, i la dificultat de no cometre-les, passen sovint desapercebudes a causa de la llunyania professional; el qui
sempre fa la seva feina i mai no fa la de l'altre pot caure en el
parany de pensar-se que allò que fa l'altre és ple d'errors, i
potser no és així, o potser són errors difícils d'evitar del tot a les circumstàncies actuals; o pot caure en l'error de creure que aquella tasca que du a terme l'altre és
senzilla, quan potser és feixuga i necessita una preparació
racional.
Admetre errors no és perdre autoritat sinó guanyar-la;
admetre errors no és perdre força reivindicativa o revolucionària
sinó manifestar la voluntat de canviar les coses, però de manera
civilitzada i respectuosa. I això val per totes dues parts.
És
necessària molta generositat per no aprofitar els privilegis
injustos que de manera legal ofereix el sistema als qui han arribat
abans o han tingut més sort, o als qui per circumstàncies de la
vida estan “més amunt”. A totes dues parts, als de “dalt” i als de “baix”, hi ha algú que es repenja, que no
comparteix del tot el pes del dia a dia. Aquests, que segurament en el seu jo íntim són conscients que viuen més relaxats, haurien de ser generosos
i no conformar-se amb fer el que els toca, sinó que haurien de fer allò que cal perquè els companys no hagin de carregar una creu que, si no
carreguen, els objectius del primer punt no s'acompliran.
Cal
transparència a les intencions, esvair qualsevol animadversió
prèvia, ni que aquesta animadversió hom cregui que està
fonamentada; deixar de ser fustigadors constants de les mateixes
persones, les quals són preses com a enemics, amb banyes i cua, i
apel·lar a un valor que tenim tots ni que no ho sembli, la capacitat
de progressar, de rectificar i de millorar; a través del diàleg i
de la transparència. Els advocats i els fiscals segurament són
personatges necessaris en aquest món violent que vivim, però jo sóc
dels que pensen que són manifestament superables. Ningú no és tan
innocent com afirmen obsessivament els advocats; ningú no és tan
culpable ni tan malèfic ni tan responsable com criden erradament els
fiscals.
Cal vèncer
l'instint ancestral de la jerarquia del grup. El de sota
instintivament sent animadversió pel de dalt. El de dalt
instintivament sent desconfiança pel de sota. El de sota ataca de
vegades amb un acarnissament exagerat al de dalt; el de dalt per por
o per un sentit excessivament impulsiu de l'operativitat, no és prou
transparent o generós amb el de baix. Caldria oblidar-se que un és
de dalt o un és de baix, caldria que de debò no hi hagués ningú a
dalt i ningú a baix; tenir clar, sí, qui decideix en
última instància les tasques que s'han de fer, sobretot les més
operatives; però fóra bo tenir el coratge d'eliminar qualsevol
detall que sigui o sembli un privilegi per part dels de dalt; i per
part dels de baix caldria deixar de ser fiscals i confiar, entenen
que, si encara queda algun privilegi, de segur que és perquè als de
dalt se'ls ha passat i no pas perquè el vulguin mantenir. Cal
confiar els uns en els altres; i la confiança naixerà rere els
gestos i les accions que amb sinceritat busquin eliminar distàncies
i il·luminar foscors.
De vegades el problema no està en el Cap o en el Líder, sinó en algun o alguns dels qui l'envolten. A les altes instàncies, i entre els de dalt mateixos, de vegades no s'acompleix el principi d'igualtat d'esforços; en aquests casos el líder ha de intervenir amb determinació i generositat.
