"Passats
uns dies, al col·legi, enmig d'una classe, el mossèn em va demanar
que sortís de l'aula; desitjava parlar amb mi. En entrar al seu
despatx, em manifestà que ja estava assabentat de la conversa que
havia tingut amb la victòria. L'home va fer novament intents de
convèncer-me perquè renunciés al matrimoni; em va pressionar, em
va dir que no trobaria la felicitat perquè déu m'havia escollit i
si li deia que no a déu mai no podria ser feliç. Malgrat que jo
només tenia catorze anys, i que tot en aquell ambient artificiós
sacralitzava els mots d'aquella persona ensotanada, m'adonava
clarament que pretenia manipular-me. El sacerdot, en veure que no
aconseguia res amb mi, em va proposar d'escriure una llista de raons
per les quals jo creia que no havia de renunciar al matrimoni, i als
nois; i una altra llista amb els elements negatius del matrimoni, i
en general de les relacions amb un home. Després em deixà anar, com
un veritable advocat del diable, un discurs destructiu contra l'estat
matrimonial:
-El
marit, quan porta un temps casat, se'n va al bar a jugar a cartes. La
dona es queda a casa treballant com una esclava. L'home deixa
d'arreglar-se per a l'esposa, fa pudor, vol sexe cada nit sense
preocupar-se de si la dona en té ganes. La muller, en comptes
d'assaborir la llibertat que creia haver escollit, es converteix en
una serventa. (…)
A
la fi li vaig fer entendre que jo mai no faria una llista amb les
raons per les quals havia de preferir el matrimoni i una altra amb
els inconvenients, perquè la meva decisió no havia de ser fruit de
la recerca de la comoditat o d'uns interessos purament egocèntrics,
sinó del desig d'acomplir el que jo sentia que l'existència em
demanava, la meva crida interior. I li vaig comunicar que la meva
crida interior era la llibertat; i que ningú mai no me la prendria.
En dir-li tot això, que per a mi resultava tan clar, vaig
descobrir-li als ulls una barreja de tristesa i admiració. Tot això
va ser uns dies abans que em digués allò que em va fer tan mal; i
uns dies abans també de donar-me la llista de llibres que no podia
llegir perquè si els llegia significava que tenia molt mal esperit;
algú de la Fundació Dominus els llegiria per mi i me'n faria un
resum, d'aquesta manera evitaria que el dimoni entrés dins del meu
esperit."
.
.
(Extracte adaptat d'un fragment de "Els peus dins l'escuma" el primer llibre que vaig escriure)
Sovint penso que el 26 de juny hauria de ser el dia internacional contra les sectes.
No comments:
Post a Comment