Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, July 6, 2010

Ara vinc

.

Sóc fill del borbolleig de bosc endins
del buf del vent glaçat dels Pirineus
del cop de mar que m’acarona els peus
a una cala salvatge sota els pins.

La meva terra és lluny, i estic cansat
m’han arrencat la pell i les entranyes
enyoro el meu sorral rere les canyes
i el bes del sol d’estiu enamorat.

Adéu illot salvatge envoltat
de maragdines aigües de sirenes
mai no podré llevar-me les cadenes
que el progrés i l’opulència m’han trenat.

Freturo deslliurar-me del que tinc
quin preu haig de pagar per la nuesa?
digues-me on ets, oh pàtria, que ara vinc.

Sóc fill d’una infantesa que fugí
i s’amagà poruga dins del cor
i allò que em fa ser jo va queda mort
i allò que fa ser lliure va morir.

La meva terra és lluny i estic ferit
m’han arrencat la veu i l’expressió
enyoro uns ulls que plorin d’emoció
quan els meus ulls els mirin dins la nit.

Adéu amics que ho fóreu sense més
a canvi de no res vau ser una llum
i em deixareu de penyora el dolç perfum
del temps que no volíem que marxés

Freturo deslliurar-me del que tinc
quin preu haig de pagar per la nuesa?
digues-me on ets, oh pàtria, que ara vinc.
.
.

No comments: