Alguns secrets més sobre la felicitat.

.

Que tots els actes del present (els que fem en aquest moment) siguin actes finals, actes assaborits per ells mateixos, ni que a ulls de la lògica quotidiana puguin passar per actes instrumentals que aparentment serveixen per assolir d'altres objectius. És important que cada acte sigui estimat com un objectiu en si mateix, i que la contemplació humana gaudeixi amb la bellesa de l'acte present vist com a acte final. A cada instant, hi ha bellesa; a cada instant, hi ha felicitat. A les escletxes dels instants, hi ha una llum bellíssima que il·lumina la vida sencera.
Ara bé, que el fet que siguin actes finals no ens mogui a pensar excessivament en ells; cal, només, contemplar-los i gaudir-los, mentre es realitzen amb sencillesa i sense obsessió. La pressa no cal si es va fent tot a poc a poc sense neguit. La pressa acostuma a ser una conseqüència del neguit que ens paralitza (en anglès “procastination”) i que ens retrassa. Cal aprendre a fer-ho tot a poc a poc, però sense caure en el neguit i en la fugida. Cal protegir els espais de temps que ens pertanyen a nosaltres i prou; i en aquests espais esborrar qualsevol rastre de les obligacions, que resten lluny, apuntades en algun lloc, per tal que puguin ser oblidades en el nostre temps irrenunciable; i represes un cop tornem a la quotidianitat.

.

.

P.D. La imatge és de Cotlliure

.

.

D'altres idees sobre la felicitat...

.

.