El post d'avui és un post que us demana una resposta.
Si la pregunta us sembla massa simple, preneu-vos un temps per madurar-la; potser és que no l'heu comprès en el seu sentit. Si us sembla massa complexa, probablement l'enteneu com jo l'entenc. Em limitaré a llegir les possibles respostes que em doneu, si ho feu; i potser, no ho crec, gosaré respondre jo.
La pregunta ja sabeu quina és, i proposo que cadascú se la faci a si mateix i intenti buscar una resposta, o un pensament, i si li sembla bé, que l'escrigui aquí com a comentari:
Si la pregunta us sembla massa simple, preneu-vos un temps per madurar-la; potser és que no l'heu comprès en el seu sentit. Si us sembla massa complexa, probablement l'enteneu com jo l'entenc. Em limitaré a llegir les possibles respostes que em doneu, si ho feu; i potser, no ho crec, gosaré respondre jo.
La pregunta ja sabeu quina és, i proposo que cadascú se la faci a si mateix i intenti buscar una resposta, o un pensament, i si li sembla bé, que l'escrigui aquí com a comentari:
PER QUÈ SÓC JO, I NO UN ALTRE?
.
.
4 comments:
Gran pregunta! Sempre m'ha intrigat.
Possible resposta: Perquè si fos un altre, ja no seria jo.
No ens n'adonem que dins cada altre hi ha un jo per ell mateix. Sembla tan obvi, que penso que sovint no ens n'adonem,
Sí, és cert; si fos un altre, ja no seria jo, però em continua venint al cap el "per què?" "per què seria aquell altre?´"
És a dir la meva pregunta es podria reformular dient: "¿Què és el que determina, influeix, decideix... que la meva consciència estigui associada a la meva identitat?"
És evident que hi ha elements de la pròpia identitat que fins a cert punt (bastant baix) podem decidir nosaltres amb el nostre esforç i opinió; però d'altres no: ubicació temporal, geogràfica, nom, sexe, informació genètica heretada, espècie animal de la que formem part... ¿Per què hem nascut com a "nosaltres"? Per què la consciència de cada ésser viu ha nascut lligada a la seva realitat i no a una altra realitat?
De seguida m'ha vingut al cap la pel·lícula que vaig veure fa poques setmanes: Les ales del desig, on hi havia fragments escrits per Peter Handke en què deia:
Quan el nen era nen /
era el temps de preguntes com: /
Per què estic aquí? / Per què no allà? [...] /Quan va començar el temps i on acaba l'espai? / Com pot ser que jo, el que jo sóc, / no fora abans d'esdevenir; i que un dia jo /
el que jo sóc, no seré més eixe que sóc? /
Fa que pensar...
Una abraçada
Fossis qui fossis la pregunta seria la mateixa. Ets tu perquè en un instant estel.lar s'han recombinat alguns ADN's, el caldo de cultiu ha estat suficient per alimentar-te, has crescut i fins et fas preguntes vanes, perquè així passes el temps més de pressa, sense pensar en la mort. Seràs tu, aquest que pregunta, un petit esclat de temps molt breu, i tornaràs a dormir entre els estels quan se't acabi el combustible i falli del tot la mecànica. Misteris? Tot és un misteri. No tenim massa respostes. Però com voldríem tenir-ne alguna.allanlee
Post a Comment