Un quadre nou, pinta quan vol, l'atzar del vent; de suau plasticitat i llum de mel. Amb plecs daurats a la catifa de vellut; dibuix precís del cop enterc, salat i etern.
Se'n va i retorna l'alenada com si res; la quantificació de tot embat.
De neu que bull, l'escuma traça estels al blau.
Llenques de pedra, de canyella i foc vençut; moren d'amor desassenyat al mar perdut.
.
.
No comments:
Post a Comment