En
veure tota la bellesa que ens envolta... com no estimar?
En sentir-li
tanta intensitat a l'existència... ¿com conformar-se amb l'actitud
mediocre de no crear, de no formar part d'aquesta força invisible
que fabrica bellesa arreu?
En emocionar-se davant de tants camins com
utilitza la bellesa per a fer-se present... ¿com no estimar la
diversitat, com no agrair que siguem diferents, que ens puguem
sorprendre, que ens puguem enriquir mútuament? En percebre la
força dels colors de la natura... ¿per què obsessionar-se amb anhels
materials que no poden afegir res ni a la bellesa ni a la felicitat?
¿Com no perseguir la bondat, si la bondat pronuncia el nostre nom amb
cada raig de sol damunt d'una fulla, amb cada esclat d'una onada, amb
cada carícia de l'oreig damunt la nostra pell nua i colrada, amb
cada somriure sincer que ens topem per la vida?
.
.
No comments:
Post a Comment