Bella terra
aquesta on es mor el cérvol, per la inconsciència d'uns caçadors que
s'omplen de banyes i caps morts, com si escapçar éssers capaços de sentir fos l'esport més gloriós de la vida.
Bellesa austera la d'un paisatge
que acull aquest clam silenciós; els ulls aterrits dels qui moren
pel plaer d'uns altres. Sang i por. Estesa d'herba groga bruta d'aquesta sang i amarada d'aquesta por. Silenci de l'oreig
estripat pel crit esgarrifós del moribund que veu enfosquir-se un
sol preciós.
-Gràcies
a nosaltres aquesta espècie encara existeix -. Diuen, a la
defensiva. I la camisa els put a pólvora i a excrements d'animal
trist i espantat. Van, contra els animals nus, amb armes automàtiques
que multipliquen la seva malaptesa d'individus Homo sapiens orgullosos i
ignorants de la seva pròpia condició animal. Com si per a
justificar els camps de concentració, algú, afeccionat a la
tortura, digués que aquests camps garanteixen la pervivència d'una espècie que
sadolla els seus pobres instints sàdics. Els supermercats venen carn
nascuda per a ser criada i devorada pels humans, sense que matar una
espècie lliure sigui necessari; com si la llibertat d'una espècie
fos suficient per a convertir el seu assassinat en un dret.
Assassinat i somriure. Adrenalina i rialla buida. I una cria de cérvol
plora perquè s'enduen la seva mare morta, penjada d'un pal; perquè
s'enduen, en un episodi d'extraordinària bona ratxa, deu o quinze
membres del seu ramat. ¿Fins quan continuarem justificant la
violència i la mort en nom d'un plaer innoble, el de dominar i matar
els més febles?
No comments:
Post a Comment