Siguem conscients que el que tenim és provisional; un do, un regal. I que ho perdrem. Tots som durant dècades interns del corredor de la mort, i no sabem el dia que els funcionaris ens vindran a buscar; no tenim res a perdre, perquè no tenim res.
Allò
que ens fa ramat i mesells ens mata la vida. Tot el que tenim que
val és el que ens permet no ser mesells; que és el que ens permet
ser lliures.
Si
et repeteixen que no fas bé una cosa, que no vals per alguna
activitat, difícilment milloraràs en ella, i a més no la gaudiràs.
Si t'insisteixen a posar-te l'uniforme de l'utilitarisme, cas que et
despistis, al final te'l posaràs.
Al
mar salvatge i net de l'art, s'hi ha amagat com un virus: la
contaminació malsana de la idea de la fama que l'art suposadament ha
de proporcionar com a signe d'èxit; la fama, els diners, i la
inaudita idea de posseir els sons.
No comments:
Post a Comment