Quan
veus un nen o una nena que ploren, tot demana aturar-se; perceps la
vulnerabilitat que a tots, sense haver-ho triat, ens afecta. Som
petits glops de pols d’estels ordenats amb una amor tan gran que
ens fa consciències. La intel·ligència que ho governa tot, per
atzar o per qualsevol altra raó, és tan gran i estima tant, que de
la pols d’estels en fa pensament; i pensament que sap que existeix.
El plor d’un nen o d’una nena et fa descobrir que aquell ésser
que potser en un altre context et semblava una molèstia o, fins i
tot i en algun cas extrem, algú que t’agredia, no et mostra altra
cosa que el reflex de tu mateix quan tens por, quan saps que et
moriràs, quan comprens que estàs sol, quan et veus limitat per les
teves febleses, per l’imperi del teu inconscient o per la por. Tots
som iguals; petits i vulnerables. És una mica allò que li passava a
Erri de Luca en alguna de les seves novel·les: “L’enemic no
existeix, mai no ha existit, mai no ha sigut un enemic; te n’adones
quan el veus mort”. Tots som iguals.
El
plor d’un nen o d’una nena et converteix en pare per decret
universal, i els teus braços, ells tots sols, senten l’impuls
d’abraçar, de consolar, d’oferir protecció; protecció austera,
asserenada, neta d’afalacs o d’adulacions formals, sincera,
desinteressada... Et converteixes en sacerdot sagrat, en encarnació
d’una divinitat a les antípodes de la carrincloneria o de la
sensibleria; dissimules l’emoció i els anhels de morir si cal per
qui veus plorar, i la veu et surt com la d’aquells avis d’abans,
barreja de seriositat, d’amor sec, d’esperança, d’humor suau i
de protecció incondicional. La informació genètica transmesa pels
teus avantpassats al llarg de milers de generacions fa que al llarg
d’uns minuts vegis aquella criatura que plora no pas com la
descendència d’un competidor, sinó com la teva pròpia
descendència, com la teva continuació, com el teu fill o la teva
filla; i per ell o per ella, per la seva dignitat, pel seu benestar,
pel seu somriure, per la seva llibertat, donaries fins a l’última
gota de la teva sang.
No comments:
Post a Comment