Cap
a on camines? A mi no m'enredes.
Estàs dient que m'arrossego perquè
no vaig a hotels de quatre estrelles o perquè cerco destins sense
més allotjament que la sorra d'una platja?
O perquè m'agrada menjar
sardines de llauna en un bosc en comptes de ser client d'un
restaurant d'èxit?
Que no, que no necessito
res; som diferents.
Anhelo, sí, una platja verge, sense passeigs marítims, ni
edificis,
ni carreteres que m'hi acostin, ni para-sols, ni banyadors,
ni refrescs industrials, ni lligams socials, ni grups, ni
associacions, ni compromisos, ni horaris... Necessito que aquesta
estranya societat d'Homo sapiens esclaus de les seves pròpies
tradicions
em deixin en pau.
Els ritus dels mamífers són cadenes
que no estic disposat a arrossegar.
Ritus de mamífers encorbatats,
fidels a religions inventades i retalladores de llibertats.
Sóc
fidel al Sol guspirejant damunt del mar,
i a un temps que no
està engarjolat ni limitat per planificacions castradores.
Sóc
fidel a la llibertat a la qual mai no renunciaré,
i a la
vida, que valoro més que la supervivència.
Soc fidel a les melodies
de Cole Porter,
i a les agulles dels pins,
i al roig de les roques de la
Mediterrània,
a la poesia que no és un producte comercial ni un
instrument de l'ego,
i a la fugacitat dels instants,
potser a la
idea de desaparèixer, si toca,
després d'haver viscut de debò,
en
comptes de no viure
a causa de la por a desaparèixer.
No m'enredes ni
m'enredaràs amb els teus mirallets i la teva bijuteria.
Les meves
joies són de debò i estan vives,
per elles ho puc deixar tot.
No
m'atrapa l'opinió aliena;
opinió de la massa de mamífers
subjugats
pels teus enganys de banc amic,
de prestigi, de fama, de qualitat de
marbre i gràfiques.
Mamífer esclau dels trets identitaris de la
teva camada,
inconscient de la seva animalitat,
portaré flors als
cabells i una guitarra i
renunciaré a posseir res més a banda de la
llibertat
que com a ésser humà posseeixo.
I moriré sabent que he
viscut, i amb això em bastarà.
1 comment:
Jo tampoc
Post a Comment