Encara no som humans

.






.

De petits, el jo és el centre, però dins d'aquest jo hi ha suficient empatia com per a incloure-hi els sentiments i les vivències dels altres, de manera que l'infant és un ésser humà.

A mesura que creixem el jo creix i s'enquista; els altres passen a ocupar una posició reressagada dins l'escala de valors. Aquest fenomen es dissimula per pudor; a voltes es vesteix d'espiritualitat, de xovinisme patriòtic o de identitarisme. Fora d'estranyes i pintoresques excepcions, els adults Homo sapients tenen com a déu el seu jo. Fins i tot els qui es proclamen ateus o agnòstics acaben adorant la seva subjectivitat. Els seus actes es tracen seguint fil per randa la moral d'adoració al jo. Les diferents categories d'egoismes es vesteixen amb diverses disfresses anomenades: “justícia” “honorabilitat” “propietat privada” “pudor” fins i tot “discreció” i “humilitat”. La majoria d'Homo sapients ignoren aquesta entronització del jo, el seu propi inconscient els enganya; i a la pròpia enveja l'anomenen “agressió” “intent de desplaçament” “orgull aliè”. A la por d'un pacient per la pròpia malaltia i posterior visita a la secció d'urgències de l'hospital, alguns Homo sapients metges l'anomenen “abús del servei d'urgències”; sense tenir en compte les circumstàncies del pacient: el seu desconeixement del tema, el seu dolor, la seva angoixa. Al comportament inadequat d'un alumne, alguns Homo sapients mestres l'anomenen agressió; sense donar suficient valor a l'entorn de l'alumne, sense comprendre el que sent. I aixi podríem anar seguint.

Per tot això, els adults Homo sapients, en la seva gran majoria, encara no són “humans”. Són una espècie més d'hominids al costat dels Ximpanzés, els goril·les, els bonobos, els orangutans... Els hominids que s'assemblaven més a l'Homo sapients, van ser desplaçats i exterminats pels mateixos individus Homo sapients. Fa uns quants centenars de milenis, els individus Homo sapients que posseïen una conducta d'origen genètic que els impulsava a exteminar les espècies semblants a ells, van tenir més èxit a l'hora de reproduir-se. En conseqüència, aquesta conducta es va escampar fins als nostres dies en què de vegades, quan l'herència cultural i a pressió social no ho eviten, es desenvolupa en forma de racisme.

Adonar-se de tot això, ja és molt... i permet la revol·lució; la decisió de ser humans, de convertir-nos en allò que el humanisme i les religions diuen que som, i que encara no som. Ésser conscients de les mancances ètiques i racionals de la pròpia espècie, és el primer pas envers la transformació. Jo intentaré donar-lo.

.

La cultura científica com a camí envers la pau i la tolerància.

..

.

.

Ai les lletres... què són sense la lògica? Sense el mètode científic? ¿Per què molt poca gent dubta que estudiar filosofia, a segon de batxillerat, sigui necessari per una formació global de l'estudiant, tant si és de lletres com de ciències, i en canvi molt poca gent considera que conèixer l'aplicació del mètode científic, la resolució d'integrals, l'aplicació de les matemàtiques per la descripció dels fenòmens de la natura, sigui fonamental per a comprendre millor l'existència? Si els integristes haguessin estudiat la mecanicitat de les lleis físiques, químiques, biològiques... la indeterminació matemàtica de la quàntica, la bellesa de les relacions matemàtiques expressades gràficament en tants exemples a la natura: les línies de les zebres, la gradació de freqüències (colors) al cel del capvespre, des de l'oest fins al llevant... la suau evolució del cos d'una espècie d'hominids fins a la següent, filogenèticament parlant... Si tot el feix de brètols que obeeixen els sofismes com si fossin equacions exactes, tinguessin un mínim d'educació científica... serien més humils, i probablement no gosarien menysprear ( ni molt menys atacar) ningú a causa de les seves creences. Hi ha poques realitats més perilloses que un “excés” de lletres acompanyat d'una mancança estrepitosa de les lleis més simples de la lògica, la ciència i la matemàtica. Les lletres sense la ciència caminen cap a fantasies perilloses; perilloses no pel fet de ser fantasies, sinó a causa de prendre's com a realitats. La fantasia compleix una funció fabulosa si es presenta com a tal, com a fantasia... En el moment, però, que per manca de cultura científica la fantasia pretén imposar-se com a veritat dogmàtica, l'ésser humà disminueix l'exercici de les seves llibertats.

Quan la humanitat posseeixi una cultura científica estesa arreu, i adulta, la pau, la tolerància i el respecte estaran més a prop. Les veritables bestieses de la humanitat no les han fet els científics i els tecnòlegs... les han fet alguns dels qui només posseeixen un coneixement “humanista”, ric en lletres i filosofades, i orfe de ciència i natura. Alguns, que s'han apropiat dels invents i descobriments d'alguns científics, per a defensar sofismes, dogmes o idees fonamentades en instints disfressats de poesia, de mística o de messianisme.

Ningú no podrà enganyar mai una població que posseeixi cultura científica. Malauradament, avui dia no hi ha cap país del món la població del qual, d'una manera general, tingui aquesta cultura. La ciència és el privilegi d'uns quants escollits, que per a més inri l'estudien a la força, per a poder-li donar una utilitat pràctica, de cara a ingressar en alguna carrera superior, o per aconseguir alguna feina ben remunerada. El dia que la ciència sigui un coneixement obligat per a tothom haurem donat un pas més en l'evolució cultural de l'Homo sapients.

Òbviament, el coneixement científic significarà un gran pas, però la pau no serà automàtica; l'humanisme, llavors, podrà orientar la força i la llum de la ciència envers la sensibilitat no quantificable. La ciència és necessària, però amb això no vull dir que sigui suficient.

.

Conjuntivitis.

.


.
Aquests dies no actualitzo perquè tenim la nena petita ingressada amb conjuntivitis (que s'ha complicat una mica) a l'hospital. No és res greu (espero) però és feixuc tenir-la allà, i veure-la tan petita, amb una via al braç.
Definitivament, aquest trimestre ha estat el trimestre dels hospitals.
Ben aviat tornaré a agafar el ritme del blog. Si us avorriu, mentre no actualitzo, podeu anar llegint els meus relats i comentant-los.
Fins aviat.

Enllaços:

Virus

Virus2

.

Un granet de sorra.

.

Una finestra catalana al món anglosaxó?
Un intent de promoció internacional de la literatura catalana?
Una illa en un món de... diversitat/complexitat/fantasia... humana?
Un dir: "aquí som" i "som uns quants milions..." i de "toros" i "olé" res de res!
Un granet de sorra. I un i un fan dos. I dos i dos fan quatre, i...

Això és la comunitat virtual catalan_writting que per a mi, a banda de practicar l'anglès, m'ha permès conèixer una nova manera d'estudiar la diversitat humana i d'arribar-hi.

Us ho recomano.

.

Vacances 2008

.

Pensar en les vacances és sempre engrescador; t'obliga a analitzar la pròpia situació familiar: l'edat dels nens, les necessitats de descans, migdiades, higiene... per tal de triar una opció que permeti el gaudi per a tots. Exigeix també tenir en compte els gusts de tothom, petits i grans. I ajuda a tenir una excusa ideal per a profunditzar en una àrea geogràfica, que segons el cas pot ser més o menys coneguda. És important que hom es disposi a escollir les vacances sense espectatives prèvies, assumint la possibilitat de decidir-se finalment per una destinació diferent a la millor de les possibles, però assegurant-se que, malgrat que no es trii el paradís somniat, de ben segur que el gaudi, l'instant, l'emoció, la descoberta, l'aprenentatge, la convivència... garantiran una experiència molt i molt positiva.

En el nostre cas (el de la meva família) s'han de satisfer les diferents exigències d'un grup força divers (exigències específiques d'aquest any):

• Una destinació que no estigui excessivament a prop de casa.

• Que no estigui tampoc més allunyada de sis cents quilòmetres.

• Que garanteixi la migdiada de la petitona.

• Que el pla no contempli la idea d'anar amunt i avall al llarg de tot el dia (la petita és massa petita).

• Que la platja no sigui gaire lluny, i que sigui una platja no urbanitzada, i que no estigui massificada, que permeti el nudisme, que no “obligui” al nudisme, que sigui el màxim de natural.

• Que hi hagi força elements desconeguts per a nosaltres per a poder visitar si ens ve de gust (de tipus històric, tradicional,natural,oci,etc.)

• Que ens faci il·lusió.

• Que hi hagi bellesa.

• Que permeti la desconnexió.

  Vistes totes aquestes exigències, i introduïdes les dades dins l'ordinador del cervell i el cor, ens hem decidit, de moment, per aquesta destinació:

El lloc:

1

2

3

Allotjaments:

1

2

3

Platges:

1

2

3

Mapes:

1

2

Mai no perdeu la confiança en la vida (2)

.
La segona part, tal com vaig prometre:



.

Mai no perdeu la confiança en la vida.

.




.