Si no m'estimes tu, m'estimaran les fulles,
que cobertes de blanc, dobleguen els brancams;
i m'abraçarà el vent, amb el fred de l'hivern,
que corrent entre els arbres, gemegarà el seu cant.
Si no m'estimes tu, m'estimarà la neu,
i guarnirà el meu cos, amb goig apassionat;
descobriré en la terra, aquell amor de déu,
que s'entrega i m'estima, com mai ningú ha estimat.
Si no m'estimes tu, m'estimaran les aus,
que travessen el cel, volant a l'horitzó;
m'endinsaré en el bosc, faré camins i caus,
descobriré els secrets perduts dins l'espessor.
Si no m'estimes tu, ho farà la natura,
allà on la mà de l'home, no hagi posat un preu;
m'alimentarà el glaç, i beuré l'aigua pura
de les fonts cristal·lines que entrega el Pirineu.
Si no m'estimes tu, seré l'amic del llop,
i fugiré pels prats, buscant la llibertat;
m'alçarà la rosada, i em deixarà ben xop,
i em sentiré joiós de viure enamorat.
Si no m'estimes tu, descobriré racons,
on la visió m'albira, l'olor d'eternitat;
i esperaré la nit, com qui espera un company,
i la rebré amb el goig de qui sempre ha estimat.
Des del Marquet, i en direcció a ponent, ens podem enfilar a la muntanya, i descobrir, cada vegada més evidents, paisatges prehistòrics.
Passant per davant de la Cova Simanya, arribem a Coll d'Eres, als peus del Montcau; i els esperits dels ancestres de centenars de milers d'anys enrere, de quan l'ésser humà i la natura neixein i morien junts, ens donen la benvinguda.