Calor. Feina. Tensió. Dificultats. Imprevistos. L'atzar que de vegades sembla que malda per escollir el camí més feixuc per a nosaltres. L'esgotament de tot un curs que ja passa comptes. Les pedres que sovint entorpeixen el camí idealitzat de l'ensenyament aprenentatge. El desgast de parlar sempre amb un grup, amb una col·lectivitat que sovint agafa el caire de massa.
Calor. Il·lusió. Força. El gust de superar les dificultats. La nostra creativitat que sempre venç l'atzar en la batalla de solucionar els cops de la mala sort. La satisfacció d'haver-ho donat tot, d'haver estimat d'una manera austera i simulada. Les pedres que ens fan créixer i augmenten la nostra competència professional. El privilegi de parlar sempre amb un grup, amb una col·lectivitat que de vegades agafa el caire de massa, i de no oblidar que està formada per persones úniques i irrepetible; i sempre adorables.
Ens toca a triar a nosaltres quina de les dues meitats del got contemplem. La realitat no la veiem com és, sinó com som.
.
No comments:
Post a Comment