Deslliura'ns senyor de les sectes!

.

Escrivia Häring, recordant els primers temps de la seva vocació religiosa:

"Quan al 1933, als 21 anys, vaig entrar com a novici a Deggendorf, estava ple de salud. Era un esportista jove, molt aficionat a la gimnàstica. No obstant això, ben aviat vaig descobrir que el pietós , i per a mi venerable, mestre de novicis s'escandalitzava pels meus exercicis de gimnàstica al jardí del convent. Per això vaig renunciar a ells del tot, i vaig acceptar al peu de la lletra tots els consells que em donava.
D'aquesta manera, vaig començar a no recolzar-me quan m'agenollava, malgrat la tensió física que això em comportava; i seguint un mètode aparentment eficaç, em vaig esforçar per a tenir en tot moment consciència de la presència de Déu, rebutjant enèrgicament tota distracció. La conseqüència d'això? “La corda massa tensada es trenca”. Gairebé de seguida vaig començar a observar trastorns cardíacs i un mal de cap constant.”

.

.

El record d'aquest escrit m'ha fet pensar que avui (ja ahir), 26 de juny, i ja fa uns quants anys (35 si mal no recordo), va morir un personatge de l'església (ja canonitzat) que va fundar una institució en la qual els mètodes sectaris han estat, i em temo que encara són, el pa de cada dia: l'obsessió per racionalitzar cadascun dels pensaments centrant-los en la idea d'un déu antropomòrfic (cada instant, cada alè). L'utilitarisme més interessat i més instrumentalitzador en el camp de l'anomenat "esperit". L'especulació en la possessió de les ànimes. La manipulació psicològica. L'exageració. La mentida. L'amenaça dissimulada. El terror a l'infern. L'obscurantisme de la moral. La por a l'existència. L'alienació de la consciència dels rics, que amb un feix de normes ja tenen el cel garantit malgrat que els pobres malvisquin a la porta de casa seva. Els rentats de cervells a ments infantils i immadures. La influència retrograda a la societat, influint en costums i en hàbits, sense que es noti, imposant una estètica i una moral contràries a la natura i a la llibertat. La persecució dels que volen marxar. La persecució dels que no volen entrar. L'amenaça a l'infern, o a la infelicitat terrenal, a aquells que els diuen que no a les seves propostes "superiors" de celibat i de lliurament vital.

Em sento molt feliç d'haver-los sobreviscuts. Hi ha un nen i una nena preciosos que avui existeixen gràcies a un "no" ben fort i ben clar que un dia vaig pronunciar. Un nen i una nena que "ells" no volien que existissin, i que avui són; i que no serien si m'hagués deixat convèncer per les seves amenaces. Em sento molt feliç d'haver renunciat al seu error vital, a la seva doctrina antinatural, que genera neuròtics i malalts mentals, la majoria dels quals ho pateixen en silenci i enmig d'una profunda culpabilitat.

Agraeixo a déu, al déu veritable, a aquell que no és posseït per ningú, ni encabit en cap moral ni en cap doctrina; a aquell que no és posseït per cap institució... li agraeixo que m'ajudés a no deturar el meu camí vers la llibertat i la sinceritat vital. Agraeixo també haver pogut conèixer la foscor del món dels que es creuen sants, dels que consideren que caminen per damunt dels demés, quan en realitat, i en la meva opinió, viuen presoners d'un grup amb comportaments sectaris. I si no que ho preguntin a les institucions que es dediquen a ajudar les víctimes. Agraeixo la llum del sol, el cop del vent, el somriure dels meus fills, l'emoció que em produeix fer la meva feina ben feta perquè sí, el gust de viure sense por de déu, sense por de la mort, sense por de la vida, el goig de saber que podré educar persones responsables, que faran les coses bé per amor a les persones i no pas per por a un càstig o per aconseguir un interès exclusivament personal (que ni que sigui sobrenatural no deixa de ser un interès egocèntric).

.

Serviam!

.

Un altre escrit d'aquest blog que té molt i molt a veure amb aquest:

.

http://nuesaliteraria.blogspot.com/2010/01/sectes-legals.html

.

.

.

.