La pluja, a Donostia, i de fet a tot arreu, és un vestit de gala per als colors, una veu que et diu "tranquil, que tot va bé, que la vida continua, que el de sempre torna de nou una vegada i una altra". És una llum més intensa, més reflexos, flaires d'ozó, de carrer humit, de façana molla. És la carícia d'algunes gotes a la mà, al rostre, als cabells; una camisa humida, la frescor del cel que et cau al damunt, un trepig més decidit dels vianants, més fortor al verd, més esperança en la rutina.
La pluja és un "deixem-ho tot i gaudim de l'imperi de la vida, de l'aigua que cau a poc a poc si li plau, o veloç com un vent desbocat".
La pluja arran de mar és olor d'onada i grisor de misteri. La pluja a la muntanya i al bosc és guspireig de les branques. La pluja arran de mar i a la muntanya i al bosc és la pluja a Donostia.
2 comments:
Pens que sempre m'han agradat els ports. Serà perquè em vaig criar davant d'un. Bella Donostia!
A mi també m'agraden els ports; especialment els que són petits i pesquers com el de Donostia. Sembla com una embaixada de la mar a casa nostra.
Salutacions!
Post a Comment