Un poema de fa temps que avui em ve de gust recordar:
.
.
.
He
somniat
un
temps de valors suaus com flaires de bosc
i
capvespres d'estiu;
on
el pa és pa, i el somriure riu sense màscara;
i
el que és diferent, ho és i prou,
i
on si plou, la gent balla sota la pluja.
He
somniat
un
temps d'indiferències alliberadores,
d'amors
no possessius,
d'idees
que no volen convèncer,
de
partits que no freturen manar,
de
pastors d'ovelles que no busquen ser obeïts
i
que no amenacen les que són de color negre.
He
somniat
un
temps de pares que són a casa,
de
fills que no estan sols ni tenen ferides al cor i al front;
de
desigs clars (sense topants ni cantells)
que
s'agenollen davant l'empatia;
un
temps de doctrines que proclamen la pròpia ignorància,
i
de violències que renuncien a la seva essència brutal.
He
somniat
un
temps sense diners ni deutes,
sense
possessions obsessives ni ambicions sense fi;
un
temps on hi ha temps,
un
temps on hi ha postes i cels enrogits,
i
romaní escampant aromes que no es venen a cap perfumeria;
i
el lladruc llunyà d'un gos, i la brisa dels Pirineus fregant la
codina del Montcau,
i
el riure d'una noia,
i
les primeres estrelles a la volta neta del cel.
He
somniat
una
nit més brillant que el dia, i una mar més blava que el cel.
He
somniat
una
platja sense barreres de cobdícia,
un
cos sense fetitxes ni càlculs d'interessos,
uns
ulls que traspuen innocència i un dia sense horaris.
He
somniat
una
espècie més intel·ligent i més lliure.
No comments:
Post a Comment