Imatge de Kim Hansen a la Vikipèdia
No
fa gaire, vaig llegir unes reflexions de Manu Chao en les quals
afirmava que la mirada d'una vaca li havia canviat la vida. Em va
sobtar perquè sempre m'ha cridat l'atenció la mirada de les vaques.
La
mirada d'una vaca és una lliçó per als humans.
Concentració
absoluta en el present. Pau profunda. Serenor. Intensitat vital.
Absoluta renúncia a la violència, a l'enfrontament, al combat.
La
mirada d'una vaca, sota d'un sol intens i un cel blau nítid, és com el
mirall que ens reconcilia amb una part oblidada de nosaltres
mateixos, la que ens buida l'interior de corsecs, d'angoixes, de
preocupacions; és una mirada ancorada en l'ara; un ara intens que
només es posseeix a si mateix.
Els
adults joves i mascles de l'espècie Homo sapiens són estranys; es convencen que
és fonamental que els surti pèl a tot arreu, i que la seva veu sigui greu, i
que allò que els diu la veu no sigui fi, ni suau, ni benigne... Cal ser
durs, autosuficients, insensibles, sobrats... Sobretot, cal
semblar-ho. Cal pronunciar aquells mots que ens fan durs com pedres,
com camioners, com soldats del Vietnam. Cal amagar les
vulnerabilitats fins al punt de convèncer tothom que no hi ha
vulnerabilitats, que s'està de tornada de tot, i que no es
necessita res.
Curiosament, però, l'adult mascle i jove, per dins, és un infant espantat que
necessita trobar un espai, una identitat, una seguretat; és un sac
de somnis i de sensibleria amagada, pressionada, reprimida; és algú
que tremola pel combat al qual la natura l'aboca. Sovint aquest
caràcter s'allarga amb els anys, i els adults mascles madurs, i a
cops els vells, són idèntics als joves. Masteguen tabac, diuen renecs,
defugen la sensibilitat, menyspreen la profunditat dels conceptes.
Els mascles Homo sapiens, i també algunes femelles, haurien d'aprendre de la mirada dels Bos primigenius; les vaques no van enlloc gaire més enllà d'on van, potser perquè ja ho troben tot en l'aquí i en l'ara. A la seva mirada, hi ha tota la força de l'univers; la innocència, la
noblesa, l'anhel de pau...
No comments:
Post a Comment