Essència
de pinya.
Suc
de palmera.
Aigua
de sucre.
Llança
de foc.
A
la volta immensa,
quan
el vent s'ha endut
tot
l'estoc de coc.
Tot
l'estoc que els àngels
han
plorat al lloc
en
què les sirenes
han
ballat fa poc.
I
un pirata pobre,
amb
un ull de plata,
ha
mirat enlaire
i
ha llançat un roc
a
un coco que un mico
subjecta
ben fort.
Essència
de gula,
suc
de mala gaita,
aigua
putrefacte,
llança
de talons,
de
diners i agulla,
clavant-se
als collons,
clavant-se
a l'entranya,
quan
surt el pamplines
amb
la llei de costes
vestida
de dol;
perdonen
les grises
pedres
de neon;
la
Terra al patíbul
plora
amb desconsol.
Un
batlle acarona
papers
de colors,
trena
cadenetes,
hi
lliga un joiell,
són
igual que aquelles
que
té al seu cervell,
fa
una llei pels súbdits,
tots
seran com ell,
el
civisme tètric
dels
qui tenen preu,
els
esclaus de Roma,
lluitant pel seu feu,
i
els caps que rodolen
per
marbres eterns.
Còctel de cobdícia,
essència d'interès,
dos
i dos són quatre,
i
a voltes són tres,
perquè
la que falta,
l'ha
agafat el rei
de
la nina d'or
que
fa palauets
ben
arran de l'aigua
per
mullar-se els peus,
i
ensenyar als infants
a
ser sempre nens.
No
fos que creixessin
i
copsessin bé
el
color de l'aigua
i
la cançó del vent.
Que
tornin les fures,
els
volcans, els torbs,
la
pluja, les pedres
pels
camins del bosc,
i
el temps quan encara
tot
era tan lent,
i
podíem seure
i
mirar a ponent,
esperant
que els astres
manessin
al cel,
la
sorra, la platja,
la
sal, i el corrent,
de
la mar que esbotza
qualsevol
lament.
No comments:
Post a Comment