Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, January 2, 2013

"INFANCIA CLANDESTINA" de Benjamín Ávila. La tragèdia dels desapareguts. La tragedia de los desaparecidos.




L'Argentina sempre m'ha atret de manera estranya. Val a dir que tinc la intuïció que la força de l'existència mira amb especial atenció el procés d'aquest país, tot el que hi va passar i tot el dolor provocat. Per això avui us recomano una pel·lícula tan angoixant com entranyable, que encara es projecta als cinemes, i que tinc ficada a dins meu.

INFANCIA CLANDESTINA

Infancia clandestina” és la descripció del profund contrast entre la humanitat quotidiana d'un nen/adolescent d'onze anys, i la inhumanitat establerta d'un règim dictatorial que exterminava les persones que no acceptaven l'absoluta manca de llibertat i que lluitaven per a restablir les normes del joc democràtic al seu país. És l'amor d'uns pares pels ideals de la llibertat i per la seva pàtria. L'amor d'aquests mateixos pares pels seus fills. L'amor del fill pels ideals dels pares, per la noia de la qual s'acaba d'enamorar, per l'àvia. L'odi de la maquinària inhumana del règim. La música com a tou de la carn de la vida de cada dia a la clandestinitat, on fins el nom de les persones no era el que era, i els amics havien d'arribar a casa amb els ulls tapats per evitar que si els agafaven no poguessin, en alguna de les tortures, delatar-los.
Avui, el dictador Videla, que fou indultat per un dels “presidentes” de la república, és a casa seva, i té la indecència de continuar defensant la política de llençar al mar els dissidents. Després de destruir tantes famílies, de provocar tant de dolor, d'esdevenir tan miserable... la mateixa república a la qual va tiranitzar li permet d'estar-se a casa seva i de continuar escopint merda als mitjans de comunicació.

Us recomano amb anhel aquesta pel·lícula.

CORRECCIÓ!!!
El comentari que trobareu més avall, d'Antoni Kirchner,  desmenteix aquesta informació. Videla va deixar d'estar en arrest domiciliari al 2008 i és a una presó militar complint condemna.


2 comments:

Antoni Kirchner said...

Coincideixo en els arguments del comentari. He vist la pel·lícula i el dimarts 22 de gener moderaré un col•loqui desprès de la projecció del film. Però hi ha una data que no he aconseguit confirmar. Segons les consultes realitzades el dictador Jorge Gabriel Videla segueix estan presoner a la base militar de Campo de Mayo. Sembla que l’any passat va concedir una entrevista a la revista “Cambio 16” en la que va reivindicar la dictadura, manifestacions que van ser repudiades per tots els polítics argentins i les organitzacions de drets humans. Sols ho dic per completar la informació del vostre comentari amb el que, repeteixo, coincideixo plenament.
Antoni Kirchner
(Cap vincle directe amb Néstor Kirchner...!)

Nuesa Literària said...

Tens raó. Gràcies per la correcció. Carlos Menem li va concedir l'indult, però va tornar a ser empresonat al 1998 per altres delictes. Després se li va concedir l'arrest domiciliari, però al 2008 va tornar de nou a una presó militar, on rau a l'actualitat: http://blogs.lavanguardia.com/hemeroteca/videla-de-indultado-a-condenado

Salutacions!