Vaga d'estrès. Renovació de la declaració del 12 de març.

Renovació de la Declaració del 12 de març.

.

.

.VAGA D'ESTRÈS

Adverteixo a companys d'existència que començo una vaga indefinida de preocupacions i d'estrès.

D'ara endavant, i a causa de la crisi i d'altres històries, no em permetré cap preocupació. 

M'ocuparé, però no em preocuparé. 

I si no arribo al que s'exigeix, no hi arribo. 

I si tinc defectes, els tinc.

M'ocuparé (que no em preocuparé) de totes les qüestions essencials de la vida, prioritzant les importants per damunt de les que no ho són tant.

Les que no ho són tant són totes les que no influeixen en el servei directe a les persones.

La més important de totes és l'amor.

A la feina, faré tot el que podré, amb esforç, però sense preocupacions ni neguits, prioritzant les tasques que signifiquin un servei real a les persones, i deixant per quan pugui les tasques que tenen un caire més burocràtic.

Si no arribo a les tasques secundàries, serà perquè no hi puc arribar.

Per davant de les tasques secundàries, hi ha la meva família, el tracte amb les persones que m'envolten i que un dia se n'aniran; espero anar-me'n jo abans.

Per davant de la burocràcia, que compliré si puc, hi ha la vida, la pròpia vida, i la vida dels que m'envolten i de la humanitat sencera.

La vaga indefinida d'estrès afecta a tots els àmbits de la meva vida, no només al professional; el neguit i la preocupació, d'ara endavant m'estan prohibits; i la tranquil·litat i la filosofia d'estar concentrat al moment present (sigui de feina o de gaudi) passen a ser la política oficial del meu ésser. 

Si algú, a causa d'aquesta vaga, s'enfada amb mi, que pensi que és una vaga, i que a les vagues, sempre hi ha danys col·laterals. Li prometo que seran petitons, perquè les persones no seran desateses ni l'amor vers elles abandonat.

Qualsevol sofriment, si arriba, no serà a causa de la preocupació sinó de les circumstàncies del moment, i l'afrontaré.

Si aquesta política, implica un fre a les aspiracions de triomf professional, social, o del tipus que sigui, se me'n refot; el sol continuarà brillant i és molt bonic; i moltes vegades quan plou brilla un arc de Sant Martí.

I si a algú no li agrada, que s'hi posi fulles.

.

.