Sigues alguna cosa més que un mono evolucionat. Defuig esclavatges. No renunciïs al sentit que et permet copsar la vida impresa en totes les realitats; la poesia, la bellesa ignorada a tants paratges sovint prohibits per la ignorància o l'enveja. Transmet subtilment i pacífica aquesta visió que només uns quants perceben, perduts en una societat d'animals orgullosos, burocràticament organitzats, servents autòmats de tradicions divinitzades amb escletxes de misèria permesa si és oculta. No utilitzis mai l'orgull com a arma; la veritat té prou força per agafar fonaments sense fer servir l'energia de la foscor. Si ho fessis perdries visió. La teva visió no depèn de les teves qualitats personals, la tens com un do; igual com tens orelles, ulls, llengua, nas o dits... Tot t'ha estat donat. No ho facis servir per a dominar, humiliar o enaltir-te. Sigues, amb aquest do, servidor de la veritat, i comparteix la bellesa. Gaudeix de la bellesa del present, de la contemplació de la vida, del serè pas del temps de present en present com les aus d'arbre en arbre. Tot és per a gaudir, i no pas tu sol. Camina amb la llibertat que el teu do et permet. Regala aquesta llibertat per tal que qui la vulgui l'obtingui gratuïta.
2 comments:
Hola, m'agrada el teu escrit. No creus que l'home d'ara està malalt d'ego? I que en general patim més soledat que mai?
Salut i endavant. onatge
El meu tretzè poema es diu "Un home lliure", recordes? Amb la visió que me'n dóna el pas dels mesos, m'he adonat que el títol, al contrari del poema, va ser un gran encert.
Aquest text em fa pensar en el repte "Despulla't" que vas proposar. És la teva essència, ets tu de cap a peus, ben nu.
Una declaració d'intencions que, com ja saps, comparteixo fins a l'últim punt.
No cal pintar-ho tot tan negre, però. Saber que tu i jo no som els únics que aposten per una forma diferent d'ésser i de viure no és un bon esperó?
Una abraçada, Jere. Gràcies una vegada més. Per la paciència, per les correccions, per les converses.
Salut i inspiració!
Post a Comment