Origen

Miro el bressol del meu principi
gronxola dolç el meu fruir;
amunt i avall, balla amb desfici,
teixeix el tot de l’existir.
Els peus em besen la catifa
de l’únic temple que existeix,
deixo per sempre l’enganyifa
de cercar Déu en l’interès.
Miro el bressol del meu principi,
gronxola dolç el meu no-res.

Miro el reflex de la infantesa
dessota el sostre del xiprer;
el sol desferra la sorpresa,
d’un raig que juga fugisser.
M’enfonso foll dins de les fulles
perquè se’m mengin les arrels;
i quan de mi siguin curulles,
m’alcin enlaire cap els cels.
Miro el reflex de la infantesa
Dessota el sostre del xiprer.