És alta i esvelta, d'uns setanta anys, amb els cabells de plata, soignée, ni negra ni blanca, del color or pàl·lid del rom. És una aristòcrata de la Martinica; viu a Fort de France però també té un apartament a París. Seiem a la terrassa de casa seva, una casa superba i elegant que sembla feta de blonda de fusta: em recorda certes cases antigues de Nova Orleans. Bevem te de menta amb gel, amb un lleuger sabor d'absenta.A la terrassa, tres camaleons verds fan curses els uns amb els altres; un es detura als peus de madame, fent petar la llengua forcada, i ella comenta:
-Els camaleons. Quines criatures més excepcionals. Com canvien de color. Vermell. Groc. Llima. Rosa. Espígol. ¿Ho sabia, que són molt aficionats a la música? -Em mira amb ulls negres i preciosos -. ¿No em creu?
Música per a camaleons
TRUMAN CAPOTE
De vegades la prosa es fa tan perfecte que ratlla la poesia. Sembla senzill escriure així, però és més difícil fins i tot que fer poesia.
Aquesta prosa existeix mercès a dos mestres: el creador, Truman Capote; i el traductor, Quim Monzó. El traductor ha de ser escriptor per tal que l'esperit de la prosa ens arribi. L'esperit invisible. L'austeritat de mots. La punteria de significats. L'escenificació justa i necessària. La descripció gens carregosa. L'interpol·lació de records senzills.
M'ha vingut de gust compartir amb vosaltres el meu berenar d'avui. De vegades llegeixo fragments dels monstres (me'ls bereno) perquè passin a forma part dels meus muscles, de la meva carn literària.
Fixeu-vos en aquesta expressió:
“del color or pàl·lid del rom”
Simple i majestuosa alhora. Vull que sigui meva, la vull per mi, i com una rapinyaire me la bereno i la digereixo i la multiplico:
“del color daurat de les fulles dels ceps”
“del color glauc de les cales d'Eivissa”
“del color terrissa del cel del capvespre”
“Del color atzabeja de la nit encapotada”
Buf, la prosa! Fàcil o impossible, diria en Dalí. Per a mi és una artesania de temps abocat a fer que tot sembli simple i clar, a evitar els encarcaraments, els embarbussaments, els recaragolaments. De fàcil, res; la prosa s'ha de parir.
No comments:
Post a Comment