Reflex de la llum d'una estrella
al vaivé sublim del ball del mar.
Iridescència del misteri únic:
ser.
Ser,
a la llum,
al blau,
al blanc,
al mirall de la platja amarada d'aigua.
Aigua,
i el cel damunt de l'aigua;
i enllà, la buidor d'un univers
amb llevat d'estels.
Estels,
i a molts estels, una Terra,
i un mar, i una platja.
Sé que hi ets,
misteri;
sé que jugues
rere l'ara i l'aquí que enamoren.
T'amagues i rius,
em mires i m'esperes.
.
.
No comments:
Post a Comment