El mateix udol de fa dos-cents mil anys.

.

El vent, el fred, l'udol ancestral,
que gemega avui amb el mateix lament
de fa dos-cents mil anys
ens esperona a competir.
I ho fem,
sovint, sense adonar-nos que som els tigres que
a la selva de Java
ens esgarrapem per a decidir qui s'emporta la vaca morta.
Ho fem amb corbata, clenxa i tern;
però ho fem.
I després, ens donem la mà,
o petons, o salutacions civilitzades;
però per dins el nostre verí és roent
com l'animalitat que amaguem.

.

.