A l'Alt Empordà, sobre les valls de sud del Puig Neulós, s'alça el Castell de Requesens; un castell com els dels contes, al qual només s'hi pot arribar per camins de terra o boscos de maragda. Des de les seves torres podreu contemplar la llunyana badia de Roses i l'ombra del Cap de Creus.
En el fons, aquesta edificació va néixer arran d'una disputa entre dos comtes que a més eren cosins. Allà per l'any 1050, el Comte d'Empúries i el Comte del Rosselló no es posaven d'acord sobre on començaven les terres d'un i acabaven les de l'altre. A l'últim, aquests dos micos que no sabien que eren micos es van morir com tothom, i al Castell de Requesens ens hi arribem uns micos que sí que sabem que som micos i sabem també que no val la pena discutir-se per una terra tan bonica i que al capdavall no ens endurem a l'altre món quan ens morim.
Després van passar-hi moltes coses més: guerres i més guerres, propietaris capriciosos que el volien convertir en la seva residència d'estiu, militars franquistes que el varen establir com el quarter general contra els maquis, en Dalí que va moure cel i terra per aconseguir, sense èxit, de comprar-lo … Avui és al vostre abast; i, feu-me cas, arribeu-vos-hi caminant, que aprofitareu les flaires i els sons, i fareu salut.
En el fons, aquesta edificació va néixer arran d'una disputa entre dos comtes que a més eren cosins. Allà per l'any 1050, el Comte d'Empúries i el Comte del Rosselló no es posaven d'acord sobre on començaven les terres d'un i acabaven les de l'altre. A l'últim, aquests dos micos que no sabien que eren micos es van morir com tothom, i al Castell de Requesens ens hi arribem uns micos que sí que sabem que som micos i sabem també que no val la pena discutir-se per una terra tan bonica i que al capdavall no ens endurem a l'altre món quan ens morim.
Després van passar-hi moltes coses més: guerres i més guerres, propietaris capriciosos que el volien convertir en la seva residència d'estiu, militars franquistes que el varen establir com el quarter general contra els maquis, en Dalí que va moure cel i terra per aconseguir, sense èxit, de comprar-lo … Avui és al vostre abast; i, feu-me cas, arribeu-vos-hi caminant, que aprofitareu les flaires i els sons, i fareu salut.
8 comments:
Un castell magnífic. Jo vaig aprofitar l'excursió per pujar també al Puig Neulós, que ofereix unes vistes espectaculars des del cim, del mar i dels dos cantons de la frontera.
El mico que signa aquest comentari s'apunta l'excursió.
Uh uh uh = gràcies!
Els castells tenen un magnetisme especial. Aquest realment sembla de conte. Una excursió interessant!
Un lloc preciós, quines fotografies més espectaculars.
Et volia fer una pregunta fora del tema. Li he llegit a la meva filla gran el que hi tens posat a l'apartat "Sobre jo", a la biografia del blog, com si diguéssim. Li ha agradat molt i em diu que li passi el text al seu mail per guardar-lo i tenir-lo de tant en tant per rellegir.
Et faria res que fes un post copiant-lo? Posant la teva autoria naturalment.
Si et sembla un abús ho entenc perfectament. Però és que és tan maco tot el que hi dius i com ho dius.
mariona
També m'agrada molt les 'Intel·ligències del mar' que tens. si vinc al blog no deixo de mirar-les embadalida.
A mi no se que m'ha passat que no puc afegir gadgets nous al meu blog des del canvi de l'editor del blog.
M'han desaparegut les etiquetes del costat i no sé com tornar a posar-les. Però m'és igual, vaig fent i ja està.
;-)
Gràcies a tots pels comentaris!
Cap problema, Helena Arumi, pots fer servir qualsevol escrit d'aquest blog, i jo agraït!
T'he deixat una floreta al meu blog
Bonitos parejas, toda una invitación para conocerlos.
Post a Comment