Aquestes pedres, de colors vius, van veure desfilar carruatges foscos, conduïts per Homo sapiens vestits amb hàbits, aixecant creus negrenques, i cridant als quatre vents que tot aquell que s'apartés de la moral cristiana seria cremat.
Aquest mateix verd que extasia, aquest mateix cel que tant ens diu de la bellesa de tot, va veure cremar bruixes i heretges, va contemplar guerres on es tallaven braços, cames, genitals, ulls i caps... per les disputes d'un pam o més de territori, o per obligar els enemics a creure en una o altra fe.
Aquest vent que flaira a romanís i a farigoles, no fa gaire i per culpa de micos com nosaltres que es pensaven els escollits de Déu o els defensors de la moral correcta, feia pudor de carn humana rostida, d'excrements de por, de suor d'angoixa, per la merda de pulsió ancestral que ens mou a destruir els diferents, a amagar i demonitzar la natura, a estossinar els que s'enamoren dels qui la moral diu que no s'han d'enamorar.
I aquest mico miserable que no sap ni accepta que és un mico, continua fent de les seves, ignorant tanta bellesa, posant preu als colors del paisatge, i atrofiant-se els ulls; no fos cas que veiés bell tot allò que neix de la terra i que és il·luminat pel sol. I això passa als països amb dictadures manifestes i als països fonamentalistes cristians amb fonamentalismes ocults disfressats d'una laïcitat esnob de cartró pedra (dictadures amagades).
Som a la “Monarquia fundamentalista de España” per moltes raons:
Avui, no pas als anys cinquanta, jutgen el cantautor Javier Krahe per un video sobre Jesucrist on suposadament s'ofèn el sentiment religiós d'algú.
Ahir, no pas als anys cinquanta, un xicot que prenia el sol nu en un racó de platja sembla que va rebre cops i ferides per part de la policia nacional.
Els temps no canvien; els micos evolucionem biològicament de manera excessivament lenta; la cultura s'ha d'aprendre de nou cada vegada que neix un nou Homo sapiens; per això és tan important l'educació en valors i en llibertat, sabent el que som i el risc que correm si ens creiem déus i ens enganyem a nosaltres mateixos dient-nos que no som animals i que tot el que pensem és sempre racional.
2 comments:
Personalment, trobo una mica irritant tota aquesta gent que s'ofen quan li porten la contrària. Potser els fanàtics religiosos són potser l'exemple més clar però per desgràcia no són els únics. També hi ha fanàtics de la política, més o menys de qualsevol color, de clubs esportius i de qualsevol grup que marqui una línia que separi els micos que hi pertanyen i els que no.
Per sort, vivim en un país que ha evolucionat bastant i ja no et cremen a la foguera per contradir als bruixots oficials. És cert que encara pots tenir alguns disgusts i també t'has de fer mala sang per tot el fonamentalisme que hi segueix havent.
De vegades ens acabem autocensurant. A mi m'agradava portar la contrària, quasi com una actitud socràtica, de fer que l'altre es qüestionés les coses que creia segures però fa temps que intento no opinar públicament de política o de religió perquè sé que quan no penses el mateix que els fonamentalistes acabaràs tenint discussions violentes i estèrils. Tinc la impressió que la crispació genera un ambient en el qual és impossible que els matisos o els arguments puguin escoltar-se, degut al volum excessiu dels eslògans i els prejudicis.
El cert és que fa por aquest fonamentalisme disfressat de democràcia en tots els àmbits. Potser intrínsecament, els micos no hem canviat tant com ens pensem.
Post a Comment