Fa uns quaranta-tres anys que vaig arribar a aquest planeta, i al llarg d'aquest temps, he après a estimar tot allò de bo que té l'ésser humà, que és molt i fascinant. Avui, però, i amb absoluta sinceritat, parlaré del que no m'agrada d'aquesta espècie.
No m'agrada l'esperit de venjança de l'Homo sapiens, la facilitat amb què confon justícia i venjança, fins i tot justícia divina amb acarnissament. No m'agrada que odiï els qui no pensen com ell, ni que jutgi les persones com si conegués els últims perquès de tot. No m'agrada que negui la possibilitat de reinserció de les persones que han comès errors. No m'agrada que s'obsessioni amb la revenja i amb el càstig dels que han fet el mal. M'agradaria que fos capaç de creure en l'amor incondicional vers tothom, ni que de vegades calgui aplicar una justícia contundent; que mai, però, no ha de ser inhumana. No podem castigar la inhumanitat amb inhumanitat. M'agradaria que cregués en la recuperació de les persones, perquè totes les persones han estat infants i fills.
No m'agrada la facilitat amb què converteix en absolut el que és relatiu, la tendència que té a imposar modes, tradicions, estètiques, morals... com si fossin les úniques tolerables, com si tot allò que s'aparta de les seves modes, tradicions, estètiques o morals fos l'enemic a combatre o la ridiculesa personificada. M'agradaria que respectés la diversitat i que no pensés que perquè una tendència no li agrada ha de ser esborrada del mapa. No m'agrada que menyspreï el que no li agrada només perquè no li agrada.
No m'agrada que vulgui tenir més, si no li cal; perquè tot el que té de més ho està prenent a algú. No m'agrada que resti indiferent davant del sofriment aliè, no m'agrada que consideri la vida com un munt de problemes alguns dels quals són els seus i la majoria no. No m'agrada que només es preocupi de les seves comoditats i de la seva seguretat, ni m'agrada que s'oblidi dels que han tingut menys sort o menys possibilitats.
No m'agrada que consideri normal el fet de gastar el que no té, o de gastar quasi tot el que té, o gran part del que té, en falses necessitats que sovint són buscades més per a fatxendejar que per gust. No m'agrada que corri el risc d'arruïnar-se per culpa de perseguir capricis que engreixen l'ego, l'orgull, la vanitat, la mandra...
No m'agrada que no miri la bellesa que té al costat; tot allò de gran que té a l'abast i que no veu precisament perquè ho té massa a l'abast, i perquè considera que allò que de debò necessita és lluny, o car, o difícil, o envejat... No m'agrada que només valori una cosa quan aquesta cosa crea enveges i quan és desitjada amb cobdícia. No m'agrada que sigui incapaç de veure les riqueses que té a la vora; riqueses gratuïtes, naturals, miraculoses. No m'agrada que no s'adoni del privilegi d'existir, d'estimar, de viure, de respirar, de gaudir de la Terra i de la natura. No m'agrada la seva manca de visió.
No m'agrada el seu gregarisme; l'oblit dels que no són del grup, i l'adoració desmesurada dels que pertanyen al clan.
I un altre dia continuaré, que tinc son.
I un altre dia continuaré, que tinc son.
2 comments:
L'homo sapiens és un animal ple de contradiccions. Es pensa que és molt diferent de la resta d'animals, creu que està al cim de l'evolució quan no és res més que una etapa més d'una espècie que ara mateix té molt èxit en la lluita per la supervivència.
Crec que moltes d'aquestes coses que no t'agraden de l'homo sapiens no són més que costums que ha anat desenvolupant per tal de sobreviure millor. Especialment pel que respecta a la cohesió del grup. Un homo sapiens s'acostuma a sentir més segur quan creu que pot confiar en la resta de membres del grup. Per això molts cops actua de forma especialment cruel contra aquells que creu que han traït el grup d'alguna manera.
Si tot això no t'agrada, has de pensar que des dels inicis dels temps coneguts, ja hi va haver la venjança dels déus sobre els humans i, abans, sobre el mateixos àngels. Només seguim l'exemple dels pares.
Post a Comment