Els
éssers humans i els temps conserven, ni que sigui amb verdet i
rovell, les estructures escantellades d'antigues tiranies o
esclavatges. Sempre surt algú que diu que, quan aquests esclavatges
foren, la mentalitat de l'ésser humà els feia harmònics amb
l'època. I aquest algú, amb la boca plena d'academicisme, sembla
justificar contra corrent els dictadors ancestrals, les brutalitats, les
injustícies, la crueltat... Però el cert és que fins i tot a l'època
romana hi havia qui cridava en contra de l'esclavitud, qui protestava quan els pares venien els fills com a esclaus o quan els mataven (era
legal); en aquesta època de mentalitat animal, hi havia també qui protestava contra les lluites de
gladiadors, i fins i tot, estranys personatges que parlaven de l'amor
entre els éssers humans, i que gosaven creure que els déus romans
eren només pedres. Els historiadors que assuaugen els crims de la
història pequen de servilisme a teories que, per
interessos que ara no venen al cas, necessiten disculpar Roma, els
imperis, les monarquies, les tradicions, les religions... les
columnes heretades on se suporta bona part de la civilitat actual i que en realitat és, en un 90%, fum i vanitat; i en un altre 10%, cadenes invisibles.
Explicava
un gran sacerdot, un xic heterodox no fa pas gaires dècades, que una
vegada hi havia una oca que va passar la vida lligada a una cadena.
L'oca havia d'estirar el coll fins a més no poder dia rere dia per
arribar al menjar que li posaven en un plat. La cadena no li permetia
acostar-se a l'aliment, i per això havia d'estirar el coll. Un dia la van deslligar. Però quan va
arribar l'hora de menjar, l'oca, tot i que ja no estava lligada,
continuava estirant el coll per acostar-se al plat de pinso; després
de tants anys, no ho sabia fer d'una altra manera.
Nosaltres,
malgrat que no tenim unes cadenes excessivament materials, estirem
sovint el coll a causa de l'educació, de les tradicions, dels tabús,
de les pors, de l'educació transversal de tota la societat sencera
al llarg de la nostra vida des que vam néixer. Estirem el coll
perquè hem vist els nostres avantpassats estirar-lo, i vivim,
sovint, i sense saber-ho, com si estiguéssim lligats a una cadena.
Quan ens adonem d'això, comencem a corregir postures i a obrir
mentalitats. Descobrir cadenes invisibles i tics d'esclau esdevé la
primera etapa del camí vers la llibertat i la creativitat.
M. J. Larra
acostumava a dir que el poble no serà veritablement lliure fins que
la llibertat no estigui arrelada als seus costums, i fins que no
s'identifiqui amb aquests costums. Els monos sapiens som animals de
costums; tendim a ser esclaus dels costums, als quals obeïm sense
pensar gaire per què. Existeix una certa reticència (barreja de
mandra i por) a canviar de cop allò que sempre hem fet, i continuem
estirant el cap per a menjar o beure, igual com fèiem quan estàvem
lligats; o encara pitjor, igual com feien els nostres avantpassats
llunyans, els pares dels costums, quan estaven lligats.
No comments:
Post a Comment