10.000 civilitzacions a la Via Làctia

.

Frank Drake va establir una eqüació que calcula (fonamentant-se en la probabilitat que es compleixin certs factors naturals) el nombre de civilitzacions tècniques existents en un nombre determinat d'estels. La vida fora del planeta terra no és un afer exclusiu de les obres literàries de ciència ficció, sinó un possibilitat que frega la probabilitat 1. És difícil trobar un científic que descarti aquesta possibilitat; fins i tot és difícil trobar algun científic que no accepti que la vida enllà de la terra és una conseqúència lògica de la desmesurada quantitat de matèria que hi ha i del fet que les lleis físiques, químiques, etc... són idèntiques a tots els punts de l'univers.

.

Miracle?

.

Els misteris són apassionants, ja sigui per desenmascarar-ne el truc, o per evidenciar-ne la incògnita. Heus aquí un video gravat a Lourdes el 7 de novembre de 1999 en una misa televisada a França. La forma que reposa damunt l'altar s'eleva en el moment de la consagració.

Les meves conclusions les podeu llegir a relatsencatalà:

Conclusions.

A això, hi afegiria l'estranya música afegida posteriorment. Per què no s'ha respectat el so original de la misa?

.

.

XIX Premi de Narrativa Breu d'Artesa de Segre

.

 Ahir vaig guanyar el XIX Premi de Narrativa Curta d'Artesa de Segre.

 

Aiako Harriak

.

Així, a l'atzar, he escollit una imatge de fa un parell de mesos a Euskadi: “Aiako Harriak” (Les penyes del faig) a Guipúscoa, ben a prop de la ratlla de França. Aquest és un dels paratges del planeta que, en un context cultural i natural, es fan difícils de descriure. Euskadi és un país on tot és a prop: la neu, el mar, el sol, la pluja, el bon menjar, el bon beure, la música, la natura, Europa, la literatura, l'art, la història, la ciència, el cantàbric, la muntanya...

.

RAVAL

.


Amb aquest poema vaig quedar primer als Jocs Florals del Raval el 4 de maig passat.

RAVAL

El vol del vent ballant pels llençols desbocats,

la vela d'un viatge
enllà de la xardor dels topants empedrats
al mar d'unes pupil·les.
Batec de sang bullint a la pell del carrer,
la casa i la botiga.
La vora del parrac, el grinyol del lleter,
la nena que s'ho mira.
El pa la por i el peix, la paraula i el pop,
el pap de la gallina.
El crit de l'eixerit, la cançó del begut,
la taula i la farina.
El fum i la ferum, la fortor i el desig,
el maluc i la figa.
El ball del botiguer, el xerric del metall
de la persiana antiga.
La cursa i el sarau, el gargall del gripau,
la casa de les nines.
L'ampolla i l'esgarip, el brivall adormit
dessota unes cortines.
L'eufòria i el neguit, el nèctar de l'oblit,
el gust de la malícia.
La fam el fem i el fong al rebost del forat
la nit que s'il·lumina.
El far del neó fred a rampeu de Colom,
la festa i la pastilla.
El fill que sent gemecs més enllà del seu llit,
la mare que somica.
El pare que no hi és, el budell que es contrau,
el germà que trafica.
El carreró moreu, el rellent del botorn
bufant per les sentines.
La llum del paradís al somrís de l'infant
quan torna a néixer el dia.
El plor que ningú sent als voltants del Liceu,
els déus que s'envestiguen.
El gat el gos i el jaç de cartró rebregat,
la gelor que barrina.
La baralla del boig, la besada del brut,
la malalta que crida.
La cassalla al quiosc, efluvi d'aiguardent
de cirera espoltrida.
La Criolla del Cid, els miralls i els valsets,
la minyona adormida.
Pols a Cal Sagristà, la "bombilla" i el flat
de la xarcuteria.
I a la Guàrdia el flamenc, al Juanito del sud
que el Dorado somnia.
A l'Asalto el taller, seminari de llums
per obrir les maries.
El Magrib i el romà, el color equatorià
del perfum de la Xina.
El renec i el rogall, la floreta i l'ullet,
el coco i la morfina.
La mandanga i Betlem, la beata i el ruc,
el ric i la "querida".
La pluja pels terrats, els ràfecs desbocats,
les escales antigues.
Les antenes i els nens, els amors clandestins,
el trontoll de les bigues.
Salabror de la mar pels rebrecs ennegrits
quan venteja el migdia.
El mercat i la mort, el sepeli i el goig
la ciutat adormida.
El tros de julivert de la iaia, al cabàs,
ran de la Boqueria.
La cançó del perdut, el clam de l'avorrit,
la foscor del turista.
El pit amb lluentons de llautó subhastat
de la princesa trista.
El tast del cabaret dels artistes vençuts,
el gall de la corista.
El brum el bram i el brou, la bonior i la bondat,
l'espècia de la vida.

Concurs d'e-poemes de La Vanguardia

.

Avui mateix m'he assabentat que ja està en marxa el VII Concurs d'e-poemes de “La Vanguardia” en el qual vaig tenir la sort de quedar tercer l'any passat.
Suposo que hi participaré, bo i que el fet d'haver quedat ja tercer una vegada és possible que em posi les coses més difícils.
La quantitat de gent que hi participa fa basarda.
No obstant això, hi ha un premi segur: la satisfacció de crear bellesa; perquè diguin el que diguin, ni que la poesia pugui arribar a expressar, alguna vegada, alguna realitat fosca, la poesia sempre serà bellesa.
Us deixo el poema amb el qual, l'estiu passat, vaig guanyar la "tele" de la fotografia de més amunt.

Batec vital de mots color d’estrella.
Alè de mar enllà, carrers endins.
Ventall de pells d’arreu, obrint camins.
Sentors de fum, de sal, de pa i canyella.

Bleix de l’artista per la caramella,
inflant l’ampolla amb traços coral·lins.
Aiguabarreig de somnis llibertins
pels plecs colrats del cos d’una donzella.

.

Fira Modernista a Terrassa

.

La pluja ha esguerrat la festa més emblemàtica i impressionant de Terrassa. Malgrat tot, uns pocs instants de sol han permès que al llarg d'un parell o tres d'hores Terrassa tornés a bullir de modernisme i de sorpreses.
Us convido a veure instants fugaços de la Festa davant del Mercat de la Independència.
Terrassa és una passada!

.

Més notícies:

La de fa dos anys

Més

Al 2007