Un dia, la bellesa i la lletjor es van trobar en una platja, i es van dir:
Banyem-nos al mar...
Llavors es van treure la roba i varen començar a nedar. Després d’una estona, la lletjor va tornar a la platja, es va vestir amb la roba de la bellesa i se n’anà.
La bellesa també sortí de la mar i no va trobar la seva roba. Com que era massa tímida per córrer pel món nua, es va vestir amb la roba de la lletjor i va seguir el seu camí.
D’ençà d’aquell moment, hi ha homes i dones que s’enganyen, i que confonen l’una amb l’altra.
No obstant això, hi ha qui ha contemplat el rostre de la bellesa i l’ha reconegut malgrat la seva indumentària. I hi ha també qui coneix el rostre de la lletjor, sense que la seva roba la oculti als seus ulls.
Gibran Khalil Gibran.
Banyem-nos al mar...
Llavors es van treure la roba i varen començar a nedar. Després d’una estona, la lletjor va tornar a la platja, es va vestir amb la roba de la bellesa i se n’anà.
La bellesa també sortí de la mar i no va trobar la seva roba. Com que era massa tímida per córrer pel món nua, es va vestir amb la roba de la lletjor i va seguir el seu camí.
D’ençà d’aquell moment, hi ha homes i dones que s’enganyen, i que confonen l’una amb l’altra.
No obstant això, hi ha qui ha contemplat el rostre de la bellesa i l’ha reconegut malgrat la seva indumentària. I hi ha també qui coneix el rostre de la lletjor, sense que la seva roba la oculti als seus ulls.
Gibran Khalil Gibran.
1 comment:
Oh, que bonic!, recordo haver llegit quelcom d'aquest autor, dec tenir el llibret entaforat per algun racó d'una habitació que en diem despatx i que és molt plena de llibres, molts encara per llegir; el pitjor em fa por morir-me i no haver-los llegit.
La bellesa justament no crec que tingui res a veure amb els cànons establerts segons les èpoques i les modes. La bellesa és un somriure, un plor, una manera de viure i de morir.
Tots la cerquem, almenys des de la vessant artística o pretesament artística.
Qui només veu l'embolcall de les coses, és un ésser empobrit, el qual potser no en té cap culpa d'allò que li han inculcat ni la rebel·lia necessària per mirar més endins i entrar en una nova dimensió que no té res a veure amb l'aspecte exterior que sovint fa que ens jutgin d'una manera determinada.
A mi m'han arribat a dir, "tu ets una pija que escrius?", no saps com m'ha ofès. Després penso que per fora sóc com sóc i potser sí que hi ha una estranya distància dintre meu. He arribat a pensar, que m'he construït un amagatall per poder sobreviure. No sóc prou forta per sentir-me còmoda en aquest món de superficialitat i d'anunci.
Crec que la literatura o qualsevol art és un refugi on poder cercar la veritable bellesa.
Aquest tema de la bellesa relacionada amb l'art, el trobo apassionant, crec que sovint tots cerquem allò que no trobem en la nostra realitat més propera o potser la transformem intentant abellir-la, encara que sigui quelcom fictici.
Una abraçada!
Post a Comment