A les persones, no ens dóna la gana arreglar el món.

Necessitem 41.000 milions de dol·lars anuals perquè totes les persones del món tinguin assistència sanitària gratuïta. A Europa ens gastem cada any 87.000 milions de dol·lars en cosmètics.

Necessitem 9.000 milions de dol·lars anuals perquè tots els infants del món puguin accedir a l'escola primària. Els ciutadans dels USA, Europa i Japó, gastem cada any 40.000 milions de dol·lars en vídeo-jocs.

Necessitem 17.000 milions de dol·lars anuals perquè tota la humanitat tingui aigua, potable i de sanejament.

Als USA els ciutadans gasten cada any 21.000 milions de dol·lars en gelats.

Garantir la nutrició per a totes les persones del món costaria 14.000 milions de dol·lars. Els ciutadans d'Europa gastem cada any 20.000 de dol·lars en animals no humans domèstics.

(EXPOSICIÓ "CANVI DE RUMB", al CENTRE CULTURAL DE TERRASSA FINS AL 14 de JULIOL)

Som a l'ara.

.

.

Només som a l'ara.

Només estem on som si estem a l'ara.

Només sabem qui som si estem a l'ara.

Salvar al soldat Manning. Saving Private Manning. Comença el judici contra el soldat que presumptament va fer públic un vídeo on es veia un helícopter dels Estats Units assassinant civils.

Un tribunal militar del govern dels Estats Units, país que presideix el nobel de la Pau Barack Obama, comença a jutjar avui al SoldatBradley Manning, símbol de la lluita per la transparència i contra el “culte del secret”, culte que va ser condemnat pel Consell d'Europa al setembre de 2011, pel fet que protegeix crims de guerra.

Bradley Manning està acusat, entre d'altres coses, de filtrar un vídeo en el qual s'observa un helicòpter dels Estats Units assassinant premeditadament un grup de civils a l'Irak; enmig d'aquests civils hi havia dos periodistes de l'agència Reuters.

Bradley Manning ha estat confinat durant mesos en cel·les d'aïllament, passant fins a vint-i.tres hores del dia en una habitació buida a on només hi havia un matalàs i quatre parets. La seva condemna podria arribar als cinquanta-dos anys de presó. La crueltat d'aquest empresonament suposo que és directament proporcional a la ràbia que sent el govern d'USA pel fet d'haver-se evidenciat una vegada més que els seus mitjans de defensa sovint no respecten els drets humans, que la vida de les persones no és tan important com el pragmatisme en una guerra, que la bestialitat no només juga en el costat dels fonamentalistes islàmics. El nobel de la pau Obama, que segons molts ha ordenat de tant en tant operacions destinades a eliminar alguna persona considerada enemiga, sense judici ni procés, va pujar al poder amb la promesa de governar d'una altra manera, de canviar el joc brut, de posar els drets civils al lloc on els corresponen; sembla, però, que per a una persona que s'ha anomenat seguidora de Martin Luther King, els drets civils no poden ser iguals per tothom depenent de la nacionalitat, de la raça i fins i tot dels traços del caràcter. Obama no té gaires somnis; o els somnis que té són tan negres com la consciència de l'integrisme cristià o musulmà.

L'Informe del Consell d'Europa que critica el “culte al secret” assenyala al Soldat Manning com un informador de crims de guerra, de crims contra la humanitat, i per tant una persona amb la qual estem en deute.

Amnistia Internacional, per la seva banda, considera que és un motiu de preocupació que un govern castigui una persona quan obeint la seva consciència dóna a conèixer uns fets que signifiquen una violació dels drets humans.

El nobel de la pau Obama, davant la detenció i empresonament de Manning, va declarar a l'abril de 2011:

“Si em poso a publicar coses que no estic autoritzat a revelar, estic violant la llei. Som una nació de lleis. Nosaltres no decidim individualment com hem d'acomplir les lleis. Ell va incomplir la llei”

El que no diu és que per justícia els que incompleixen la llei, ni que siguin empresonats han de ser tractats amb la dignitat que mereix una persona. El que no diu és la manca de transparència de l'exercit nordamericà pel que fa a les situacions en què ha executat civils. No ha quedat clar què va passar amb el periodista gallec José CousoPermui, assassinat a l'Hotel Palestine de Bagdad per un carro de combat nordamericà. El poder judicial espanyol, submís i diplomàtic amb USA, va considerar l'assassinat dels americans com un acte de guerra i va arxivar el cas que s'havia obert. Un acte de guerra l'execució d'un periodista? L'Obama es disfressa de pacifista i de demòcrata però és un tecnòcrata fred capaç de prémer els botons que calguin per aconseguir l'èxit de les seves estratègies caigui qui caigui. Me l'imagino amb la motxilla a l'esquena pels carrers de Barcelona a l'època en què encara era un desconegut, potser ens vam creuar; llavors tot era possible; ara sembla que la vida de les persones val menys que el poder d'un imperi.

I en Bradley Manning va ser torturat psicològicament després de presumptament fer públic el vídeo on un helicòpter dels Estats Units matava un grup de civils.

El món hauria de crear alguna mena d'associació de nacions lliures, en les quals es respectessin els drets de les persones i no hi hagués ni tortures, ni maltractaments, ni detencions sense càrrecs, ni assassinats indiscriminats en temps de guerra o de pau; d'aquesta manera els estats endarrerits en la defensa dels drets civils, com és el cas dels USA, de molts països fonamentalistes islàmics, de la Xina i d'algun altre de per aquí a prop... que actuen en contra dels drets humans i de la dignitat de les persones, quedarien aïllats internacionalment. Hauríem d'exportar la cultura mediterrània i europea del respecte a la llibertat i als drets humans. ¿De què serveix la seguretat si l'engranatge de les lleis ens esclafa i ens destrueix? Més val córrer una mica més de risc pel que fa al tema de la seguretat, però viure un clima de confiança entre les persones i de llibertats civils i individuals. La falta d'humanitat dels estats que actuen sense empatia i sense respecte als valors democràtics s'ha de vèncer amb la potenciació de la cultura europea i mediterrània de la pau i del respecte a la diversitat i a les persones per damunt de tot. Els països endarrerits socialment, com els USA, que viuen obsessionats pel culte als diners, al capital, al petroli, o a les religions fonamentalistes cristianes o islàmiques, han de ser ajudats i regenerats per la creativitat i la força moral dels defensors de la llibertat.

Tritons a Sant Llorenç

Són tritons d'aquesta tarda; d'un racó que no diré de Sant Llorenç.

Em penso que es tracta de tritons verds “Triturus marmoratus”. Ens havien dit que hi eren, però no els havíem vist fins avui; potser perquè no els havíem buscat en primavera.

És curiós pensar que aquests tritons tenen la capacitat de poder regenerar una part del seu cos si els la tallen.

A la mateixa bassa, hi havia gripaus immensos que de tant en tant sortien de cop per a caçar algun insecte; tot un món...

La Terra no ens pertany; pertanyem a la Terra.

Pels seus fruits els coneixereu...

Quants han mort! Quants han estat torturats pels que els volien salvar l'ànima! 

Deixeu la meva ànima en pau, que ja està prou ocupada mirant el mar, el sol, el bosc, la gent... sentint-se lliure dels llasts de ferralla rovellada i de terror amb què al llarg de segles els del tomàquet al cap han dominat la pobra gent ignorant. 
La Terra sencera, amb tota la seva bellesa natural i esclatant, és un cant a la llibertat de pensament i a la diversitat; la religió inventada i imposada dels del tomàquet al cap ha mostrat el seu rostre fals i errat en els seus fruits, que foren els crits esgarrifosos dels torturats i l'execució de les persones anomenades heretges; veritablement, ésser heretge d'una religió així és un honor.

Comença el judici contra Amina Tyler, activista de FEMEN

Comença el judici contra Amina Tyler, la jove de Tunis que va ser detinguda per protestar contra la situació de la dona al món islàmic. Milions de dones (la meitat de la humanitat) viuen amb la vida esmonyonada per la necessitat d'ocultar-se i de sotmetre's al marit o al pare; mentre als països occidentals, per no buscar problemes o per a no perjudicar l'economia, la major part dels governs i de les autoritats miren cap a una altra banda.

Fins quan els micos sapiens serem tan ignorant i tan intolerants? 

LLIBERTAT PER LA MEITAT DE LA HUMANITAT!

LLIBERTAT D'INDUMENTÀRIA, D'EXPRESSIÓ I DE PENSAMENT!

Els enemics del poble no esborraran la sort d'eternitzar el meu mot...

Els enemics del poble no esborraran la sort,

d'eternitzar el meu mot, la llengua del Tirant,

el zel de Ramon Llull, la prosa d'en Cabré;

el vers d'en Martí i Pol, la lírica d'en Llach.

Com més vingui el menyspreu, 

amb més força ens tindran,

des d'Andorra a Portbou, de Llitera a MontRas,

travessarem la carn de la terra segant

les cadenes de l'odi amb gests de llibertat;

respondrem als esputs amb poemes d'amor,

i emplenarem l'escola amb senyeres i flors.

No callareu el mot dels colls que vau tallar

ara fa tres-cents anys; Villarroel tornarà.

Vau pensar que esclafàveu el futur d'un país

però continuem dempeus, construint el destí,

el blat dels segadors, el pa dels que vindran,

els somriures dels fills que un dia posseiran

la Catalunya lliure de senyors i d'esclaus,

sense jous, ni mentides, ni esquellots, ni babaus.

Per lo repòs etern, per lo color més blau...

La lluita per la llibertat

La lluita per la llibertat comença per un mateix; per la decisió tossuda de seguir un estel els colors i la brillantor del qual ens fan sentir que és nostre. La lluita per la llibertat comença per evitar de totes totes que el corrent dels esdeveniments, les ambicions materials, la por, els vents que en el passat ens van dominar, la incertesa, o qualsevol bafarada tòxica... ens desdiguin de la ruta. La lluita per la llibertat no rau a la fidelitat a cap fe o a cap idea sinó a la capacitat de canviar qualsevol idea quan ens adonem que està en l'error o que és injusta; sense la capacitat de canviar-ho tot si convé no podem ser lliures. La lluita per la llibertat no és rebutjar qualsevol autoritat sinó obeir aquella autoritat les normes de la qual ens ajuden a arribar a l'estel, i lluitar sense treva (però sense perdre l'estel) contra aquelles autoritats que volen destruir l'estel que estimem. La lluita per la llibertat comença dominant fins i tot la força de les drogues que genera el nostre cos quan les circumstàncies ens empenyen a ser esclaus de les coordinacions hereditàries: la dopamina, la norepinefrina, la serotonina, l'adrenalina... La lluita per la llibertat necessita també la força de la generació natural al nostre cos d'aquestes substàncies quan ens empenyen vers l'estel que ens diu que és nostre. La lluita per la llibertat ens obliga a néixer de nou cada dia, cada matí, sentint la mateixa alegria del primer dia; d'aquell primer dia que vam començar el projecte que ens fa sentir nosaltres mateixos, del primer dia que ens vam sentir lliures i encaminats. La lluita per la llibertat és com pujar un cim; pujant cap al cim podem perdre la vida, és un risc; però si no el pugem per por a morir, ja no tenim vida.

L'energia dels estels i el ritme.

Al vídeo de més amunt sentireu el repic, el so cíclic, l'ona d'energia que provoca el vent quan empeny la corda del masteler i aquesta es tensa i torna enrere empesa per l'elasticitat del material i torna a ser empesa pel vent.

En realitat, el vent, l'aire en moviment, és conseqüència de l'energia tèrmica del Sol, aquesta estrella d'aquí al costat, que escalfa l'aire i, en escalfar-lo el dilata, i en dilatar-lo el fa menys pesant, i per tant el fa moure, creant tot un laberint de corrents capaços d'empènyer cordes, veles, i si cal molins de vent.

L'energia i la bellesa formen una única realitat, creada per la força, per l'energia, per la materialització de l'existència en aquest univers.

El ritme és una conseqüència natural de les lleis de la natura i de la composició de la matèria.

Tot és bell, fins allò que d'entrada no entenem.

La vida triomfa.

L'energia i la natura ho són tot.

La competència entre els individus de dins d'una mateixa espècie no sempre és útil per al conjunt de l'espècie. "HIER BIN ICH-WO BIST DU?" de Konrad Lorentz.

Konrad Lorenz, al pròleg del seu llibre “HIER BIN ICH-WO BIST DU?” (Sóc aquí... On ets tu?), ens parla dels perills de la selecció natural intraespecífica.

Existeix una selecció natural que treballa a partir de la competència entre les diferents espècies, i que en selecciona algunes en perjudici d'unes altres; aquesta seria la selecció interespecífica.

Existeix, però, una altra selecció que treballa com a conseqüència de la competència entre els individus d'una mateixa espècie; aquesta selecció s'anomena intraespecífica, i promociona la informació genètica d'alguns individus per damunt de la informació d'altres individus de la mateixa espècie.

Aquesta selecció intraespecífica, però, no sempre és beneficiosa pel conjunt de l'espècie. Konrad Lorentz ens recorda que hi ha estructures i pautes de comportaments que multipliquen la capacitat de reproducció de l'individu dins de l'espècie, però que no són útils pel conjunt de l'espècie.

Aplicat, això, als nostres dies se m'acut un exemple: trepitjar el competidor a la feina, o en qualsevol altre àmbit, potser ens fa més forts i ens augmenta lés possibilitats d'escampar més informació genètica; però... ¿ajuda això que l'espècie Homo sapiens tingui més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de control·lar l'entorn? Estic convençut que no; que la violència intraespecífica ens afebleix com a societat i com a éssers empàtics; i crec, també, que la força més poderosa que tenim com a espècie, més i tot que la intel·ligència, és la capacitat de treballar com un sol organisme i sobretot la capacitat de valorar allò que senten els altres com si ho sentíssim nosaltres.

Al llibre que esmento més amunt, i que tot just començo ara, en Konrad Lorentz es disposa a explicar exemples observats dins les societats d'aus que demostren això que he explicat més amunt, que la selecció intraepecífica no sempre condueix a l'espècie a bon port.

La Terra és un òrgan vital.

Qui es maltracta els pulmons, fumant; o el fetge, bevent, pot esperar, desassenyadament que cas que li falli el cos li puguin fer un trasplantament de pulmó o de fetge.

Qui maltracta la Terra, no pot esperar de cap manera que cas que la Terra deixi de ser compatible amb la vida, li facin un trasplantament de Terra.

La Terra és un òrgan vital. 

Caldes d'Estrach, quan plou al maig...

Caldes d'Estrach, quan al maig plou, és una festa. Una festa de colors contrastats, com si haguessin decidit vestir-se amb roba neta. Les façanes dels indianos s'alcen enmig d'un silenci humit, en una tarda en què tothom fuig d'aquesta benedicció d'aigua que cau del cel i que ho fa tot nou. Caldes és al final d'aquella línia recta que surt de Terrassa i que va cap a l'est; la línia que va cap a l'est es capbussa a Caldes dins la mar, i em porta records de sal i sorra en llibertat, quan tot era un xic, només un xic, més salvatge.

La vida d'un poble s'emmiralla a la llum de la pluja, i als carrers de cada dia, buits de turistes, plens del millor, que és el de sempre. La felicitat, mai no em cansaré de dir-ho, no és un viatge a Cancun, sinó un passeig tranquil i sense pressa per la rambla de qualsevol poble de casa, l'olor del pa dels forns, la brillantor dels bassals, el graó desfet de la sorra de la platja allà on la riera regala l'aigua al mar, la rialla dels més joves, la forma gastada de les voreres, les passes d'una àvia, i sobretot, el cop del vent del poble, de cada poble, de cada paisatge... un buf que porta la quantitat exacte d'humitat que assenyala la identitat del lloc, les flaires i la vida... aquell cop de vent que ens saluda quan tornem d'un exili dur i desesperançat; i que ens fa saber que som a casa, que som a la llar.

"La idea d'Europa" a la Jazz Cava

Pels qui encara no l'heu vista, especialment de Terrassa i del Vallès, aquest dijous, 23 de maig, a les 19h, arriba “La idea d'Europa” a la JazzCava. L'aforament és limitat i cal confirmar l'assistència a: internacional@terrassa.cat

L'obra reprodueix i encarna les paraules de George Steiner sobre Europa, que als temps que vivim haurien de ressonar a les orelles i als cors de tots els ciutadans.

Us enllaço cap a l'escrit que vaig penjar en aquest blog després d'anar-la a veure:

http://nuesaliteraria.blogspot.com.es/2010/10/la-idea-deuropa-doscar-intente-sala.html

.

.