Haig de dir que és un vídeo interessantíssim, del qual es poden treure molts aprenentatges i idees; però també vull aclarir que no estic d'acord amb tots els missatges que s'hi transmeten.
Concretant, allò que no em convenç és que l'alumne hagi d'estudiar només els temaris o matèries que ell decideixi; al meu parer, és gairebé segur que l'alumne no té prou perspectiva com per a poder decidir amb eficiència quines matèries ha d'evitar i quines ha d'escollir, i en aquest sentit, l'experiència dels pares i dels professors han d'aportar allò que li falta a l'infant, i decidir per ell.
Tampoc no estic d'acord amb la idea que el nen ho hagi de descobrir tot de nou. El progrés de l'espècie es fonamenta en el fet que una generació parteix d'allò que la generació anterior ha descobert o construït. Per tant, hi haurà algun moment en el qual l'estudiant s'haurà de creure alguns dels aprenentatges assolits pels seus antecessors per tal de poder ell fer un salt que el situï un pèl més amunt; si no, no tindrem temps ni capacitats en una vida per anar més enllà. Sí que serveix aquest mètode al llarg dels primers anys d'escolarització, potser fins a tercer o quart de primària; però més enllà d'aquest nivell, ja s'haurien d'haver assolit les capacitats per avançar des d'on altres s'han quedat, i arribar, potser, un pèl més enllà al llarg de l'exercici de la vida professional.
Les idees que transmet la pel·lícula, com a tendències metodològiques, són vàlides i necessàries, com a absolut educatiu, al meu parer, no ho són.
Les idees que transmet la pel·lícula, com a tendències metodològiques, són vàlides i necessàries, com a absolut educatiu, al meu parer, no ho són.
Tampoc no podrem prescindir mai dels títols o certificats, que proven davant de la societat que una persona sap prou medicina, o prou dret, com per a curar-nos o defensar-nos, per posar només dos exemples. Podem discutir i estudiar les metodologies més adequades, però sovint caldrà també garantir unes capacitats.
Fora d'aquests peròs, la pel·lícula és una delícia, un cant a la necessitat de treballar per la felicitat, fins i tot com a eina educativa, i un pou de saviesa imprescindible pel que fa a mètodes i sobretot a actituds.
Us transmeto algunes idees que m'han agradat molt de la pel·lícula, i a les quals dono suport:
El
procés educatiu ha de cercar constantment maneres d'evitar el tedi.
No
és només important adquirir coneixements; és més important
adquirir la capacitat de trobar-los i l'actitud de voler
comprendre'ls.
Els
sistemes educatius no han canviat tan de pressa com la manera de
viure i de ser de la societat.
Les
idees que l'escola defensa es contradiuen amb el seu esperó a la
competició i amb el reduccionisme de l'avaluació.
L'escola,
els valors, els discuteix com a continguts; i haurien de ser transversals, presents i vius a totes les matèries.
El
docent, a l'hora de plantejar-se les classes, ha de tenir en compte
no només el que sap o el que pensa l'alumne, sinó el que sent i com
ho sent.
Als
estats, i a les escoles, no els preocupa tant l'ésser humà com a
individu, sinó com a grup.
L'educació
és el territori a on tot l'aprenentatge succeeix (no només
l'escola).
Per
educar, per ensenyar, cal conèixer l'infant, cada infant, no
conceptes generals sinó com és l'individu.
El
nen neix creatiu, creador, observador, curiós... l'escola no ho ha
d'ofegar.
L'aprenentatge
forma part de l'essència de l'ésser humà, brolla espontàniament.
El
nen té la capacitat de pensar de manera diferent (pensament
divergent, ment oberta), i això és una eina molt poderosa per a l'aprenentatge.
Cal
estimular les relacions afectives a l'aula.
Cal estimular
la imaginació.
Els
nens ja són creatius, només se'ls ha d'oferir la possibilitat de
desenvolupar la creativitat i donar-los eines i mitjans.
Quan
s'exigeix a un nen més del que pot donar, se li provoca estrès.
La
comprensió és una capacitat en constant creixement, amb
característiques úniques que varien d'una persona a una altra. La
informació en canvi es pot desar a qualsevol computadora.
Si
no es gaudeix de l'aprenentatge, no hi ha autèntic aprenentatge.
L'aprenentatge només pot néixer darrere l'interès.
El
que més li agrada al cervell humà és conèixer, però conèixer
amb goig, amb alegria, amb plaer.
L'aprenentatge
és descobriment, no és repetició ni absorció de veritats.
Aristòtil:
“Sempre, l'ésser humà, aprèn a partir del que fa”
No hem de considerar pejoratiu allò que és motriu.
Quan
naixem i anem creixent, la societat ens torna més ignorants perquè
ens dóna respostes prefabricades gairebé per a tot; per a la
ciència, per a la política, per a la religió... Mata les preguntes
i la capacitat d'aprendre.
L'escola
està orientada a la resposta, quan el procés natural d'aprenentatge
hauria de moure a la pregunta.
L'educació
hauria de preocupar-se del que arriben a ser i com arriben a ser els alumnes; no
del que arriben a saber; els resultats, a la llarga, seran millors.
Molts pares o mestres s'obsessionen amb la idea que el nen o nena han d'arribar a ser algú a la vida “I ja són algú a la vida”.
És un error
humà pensar que el bosc, si no en tens cura, s'espatlla, quan en realitat el que cal
fer és deixar el bosc en pau. Precisament, allò que ens queda de pur, pel que fa a boscos, ens queda perquè l'ésser humà no hi ha intervingut. Però, tot i aquesta evidència, i increïblement, l'ésser
humà creu que intervenint millora les coses.
L'escola
hauria de ser l'entorn a on la cèl·lula creix, tenint en compte, però, que en ella mateixa ja té tot el que necessita per a créixer.
Créixer
és innat, ningú no ha d'estirar ningú.
Per a créixer, la cèl·lula necessita aliment, seguretat i sobretot, AMOR.
Si
l'amor és tan important, per què intentem educar amb amenaces,
càstigs, tensions?
Hem
d'aconseguir que s'engegui el procés d'aprenentatge sense el sistema
de premis i de càstigs.
Quan
encetem el procés premi/càstig, passem a viure condicionats; ja no
fem les coses perquè ens apassionen, perquè ens atrauen, sinó
perquè tenim por. Apareix la por.
La
societat, avui dia, està ordenada per la POR.
Estem
construint una societat a on la gent treballa en coses que no li
agraden per aconseguir una posició social determinada.
El "tenir" és el que ens separa de la nostra identitat.
Els
nens ens mostren les ganes de viure que com a adults hem perdut.
La
primera pregunta hauria de ser: estic tenint cura de les ganes de
viure d'aquest nen, sí o no?
Hem
d'evitar que l'escola homogeinitzi.
De vegades, a les converses dels professors, sembla que, faci
el que faci, el nen mai no fa bé les coses, no és el nen "standard".
Els
nens són diferents els uns respecte dels altres.
Cal que
cada infant descobreixi que les diferències que té respecte els altres són les que fan que la vida sigui més rica.
Hem
de vigilar de no confondre la diversitat dels infants amb suposades malalties, que no ho són. Hem d'evitar de donar-los drogues que els matin l'energia que ens molesta per mantenir un ordre que potser s'ha de replantejar.
Cal un equilibri
entre "Cap" "Cor" i "Mans".
L'Art
és un dret.
Només
serà equilibrat un ésser humà quan hagi rebut molt d'amor, molta
comprensió, molta acceptació.
L'educació sense llibertat, dóna com a resultat una vida que no pot ser viscuda plenament. (Alexander S Neill)
Un no pot aprendre llibertat de manera teòrica i després viure-la de maner pràctica quan surt de l'escola.
Els
nens dependents mai no sabran fer allò que ells volen, sempre es
limitaran a fer els que els altres els diuen.
Cal sembrar
a l'alumne la idea que ell ha de ser l'autoritat a la seva pròpia
vida.
Davant
de cada treball realitzat per l'infant, és el nen o la nena qui ha d'avaluar si se sent
satisfet amb allò que ha fet.
Aprendre
que allò que ens mou a millorar l'actitud, els procediments o
l'adquisició de conceptes no ha de ser una xifra o un cabreig dels
pares, sinó la pròpia satisfacció de ser persones que aporten
positivitat, persones que adquireixen saviesa o capacitats per a ser
més lliures.
El més important és veure als ulls dels pares, quan miren als seus fills, amor incondicional, i que els pares descobreixin no només el nen sinó el món i la vida a través dels ulls del nen.
