Com una estàtua de marbre blanc,
el tacte fred, la
textura suau;
gèlida i eternament
dura.
L’àngel cruel,
lent i inhumà de la justícia injusta.
Llavis fins.
Simulació d’una
ànima que és sols un codi.
Oxímoron que tem la
gent normal,
perquè en mirar
l’estàtua, se saben cap de bestiar,
aliment de voltors.
La toga va estudiar
amb orgull,
una doctrina que es
vesteix de pau i practica la guerra.
Avui,
els fruits del seu
estudi són el dolor de les famílies,
l’empresonament de
més de dos milions de lliures voluntats polítiques,
l’execució freda,
i en diferit, d’un país sencer;
genocidi invisible
de milions d’esperances.
Blancs cabells de
marbre fred,
mirada buida, orgull
silent que es devora a si mateix.
El discret pas de la
mort;
figura fosca
esbossada en oli odiant;
oli fet protocol,
llei i sentència;
oli elegant, gris,
repulsiu, llefiscós, inhumà.
Et mastego i ets
pedra amarga.
Et miro i ets llum
negra,
foc que glaça,
somriure que
menteix.
Necessites un vestit
que atorgui dignitat;
tu n’has foragitat
la teva.
Mai no podràs
estimar cap infant,
perquè, en benefici
de la teva estàtua,
has esquinçat
l’ànima d’uns quants infants.
El teu servei és la
sembra del dolor,
per fer créixer
l’espiga de la ignonímia,
i segar, al juny, la
collita de l’imperi del mal.
Ets el mal sense ni
tan sols sospitar-ho.
La teva missió és
obediència;
el teu pensament, el
mecanisme tendenciós del poder;
i el teu nom, legió.
