La
fotografia és un mitjà a través del qual el col·leccionista
d'imatges pot mostrar al món allò que veu en una escena, i que
necessita expressar que veu, i expressar-ho com ho veu; és per
això que fotografiar és exhibir un punt de mira, un detall que
defineix una realitat que potser als habitants de l'escena els passa
desapercebuda de tant unida com aquesta realitat està a la vida de cada dia. Pot ser que la primera clau de la fotografia sigui saber escollir allò que volem
mostrar, sense mostrar més, i sense mostrar menys.
He pensat tot això mentre elaborava aquesta selecció d'imatges d'un
Cadis que acabo de visitar. La meva intenció ha estat mostrar allò
que passa desapercebut a la ment conscient, però que roman en algun
racó del pensament i que es converteix en l'essència que retorna al
record quan volem diferenciar l'esperit d'una ciutat respecte
l'esperit d'una altra. L'ànima de Cadis es mostra en petits detalls
que potser els mateixos habitants de la ciutat consideren nafres o
defectes que si poguessin esborrarien per assemblar-se a Ginebra o
a Barcelona, perquè per ells potser és impossible que una pintada
en una paret pugui mostrar un tret identitari; l'anomenat pla de civisme de tants ajuntaments, molt
de moda ara, comet en general el terrible error de carregar-se una
essència que els habitants del lloc no poden veure, perquè hi són
a dins, i que si s'esborra ens uniformitza a tots i mata la diferència.
He
evitat les imatges de Cadis que tothom captura i m'he dedicat als
detalls, augmentant la col·lecció de rètols i curiositats que vaig
encetar l'última vegada que vaig visitar la ciutat, ara fa tres
anys. Cadis és la ciutat dels rètols; els rètols expressen el seu
esperit i la seva riquesa. Espero que us agradi.
1 comment:
M'encanta. A mi també m'agrada molt anar fotografiant cartells i pintades. Si Cái és la ciutat dels cartells, València és la dels noms extranys a les seves tendes!
Post a Comment