Fa
un parell de dies, comentava al facebook la força interpretativa
d'una cantant que se m'apareix com d'un altre món; i deia
que de vegades et trobes lletres i melodies que superen l'humà, però
que també d'altres vegades trobes que són els intèrprets i les
interpretacions els que superen l'humà. És el cas de Sílvia Pérez Cruz, treballant com una orfebre del so les “Corrandes d'exili”
de Pere Quart.
El seu estat hipnòtic és tal que fa l'efecte que
l'ànima li surt per la veu i que abraça els qui l'escolten. Percebem
una artesania del trèmolo i sobretot dels volums; els volums
comuniquen la cançó, igual com ho fan les freqüències i els timbres; i es
converteixen en un instrument més de l'esperit, que es fa so.
Aquest projecte, "Concerts Privats", ofereix la
possibilitat de viure els concerts amb una intimitat i una concreció
que sens dubte arrodoneixen fins al límit l'energia interpretativa.
No
tinc cap dubte que Sílvia Pérez Cruz és el millor que se sent per
les rodalies des de fa moltes dècades.
No comments:
Post a Comment