-La
pena que fa que... els qui són diferents (diferents sovint pel fet
de sobresortir en alguna qualitat minoritària que al món dels
falsos apareix per contrast com a qualitat extravagant) siguin
considerats anormals.
-La
pena que fa que... la sensibilitat que no és compresa (en una obra
d'art, en un so, en un sentiment...) sigui ridiculitzada pels qui no
són capaços de sentir-la i que, en descobrir-se inferiors, per
orgull, menyspreen els qui la copsen, la viuen o la creen.
-La
pena que fa que... moltes persones mirin i intentin comprendre el món
només a partir de les etiquetes i els calaixos que els han ensenyat
que hi ha, en comptes de mirar i de comprendre directament la
realitat sense intermediaris encartonats.
-La
pena que fa que... el llenguatge sigui considerat font i origen de la
veritat, quan en realitat el que fa el llenguatge és reflectir al
màxim possible, corregint-se de continu, aquesta realitat, que
sempre és externa al llenguatge, que el supera, i que no pot ser
descrita mai del tot amb absoluta perfecció.
-La
pena que fa que... molts mirin i intentin comprendre les persones des
de la idea falsa que tots tenim els mateixos gustos, que tots
experimentem el mateix concepte de bell i lleig, decent o indecent,
moral o immoral, elegant o groller, agradable o desagradable...
-La
pena que fa que... molts considerin que la manera com ells solucionen
les coses, treballen, o fan... és la millor, i que de cap manera no
se n'ha d'intentar cap d'altra.
-La
pena que fan els qui... ni que ho facin amb les formes correctes,
contínuament estan recriminant, corregint, avaluant, rondinant, examinant... els qui conviuen amb ells, sense adonar-se que
conviure amb una persona que exigeix perfecció en totes les
qüestions, especialment en les estètiques i formals, és una tasca
insuportable; i sense pensar que és saludable i alliberador acceptar
un llindar generós de caos i d'imperfecció que permeti les persones
descansar de ser jutjades i sentir-se per una estona dignes i
capaces.
No comments:
Post a Comment