He
vist dormir aquesta aigua,
amb lluna de safrà,
i els caps de les
sirenes,
damunt la pell del mar.
I una torxa gemada
al puny d'un déu
sagrat,
que estima les donzelles
que es diuen Llibertat.
T'he
vist lliures les mans,
abraçant l'aire clar;
i el verd dels pins, i el
blau viu,
encès i desbocat,
que emplenen les estrelles
amb llàgrimes
de sal.
I el nu contorn d'un cos;
fimbrejant i colrat;
fet tot de
pols d'estels,
vora el brum escumat.
He
vist despert el dia,
i un sol de foc de sang,
fent córrer per les
venes
de la Terra aquell bat
que ens va fer de la sorra
una nit de
Nadal;
quan per primera joia
el mar va ser mirat.
.
.
.
En rigorós diferit, des de l'auditori de la Musclera a Arenys de Mar.
2 comments:
Tots els auditoris naturals són els que tenen més bona acústica . Bon tema . Salut i nuesa . DAVID .
Moltes gràcies!
Post a Comment