Amb la digitalització del B.O.E. , dels diaris oficials de les diferents comunitats autònomes, de les hemeroteques, i en general dels documents d'una bonior d'oficines i d'associacions, desapareix la intimitat pel que fa al passat de les persones; i sembla que no s'hi pot fer gaire per evitar-ho.
Així doncs, el director d'institut que de jove fou multat per pixar-se al carrer, haurà d'assumir les burles dels seus alumnes cada vegada que entrant al google descobreixin el seu error de joventut exhibit pel Gran Germà digitalitzat d'algun registre oficial (cas verídic). O aquell diputat independentista que als disset anys, quan encara no tenia inquietuds polítiques ni prou coneixements d'història, va fer l'examen d'ingrés a l'acadèmia militar de Saragossa (cas hipotètic) haurà d'assumir el seu passat; és clar que sempre podrà treure l'exemple de l'avi Macià, que fou militar i amb graduació, o del Piqué, que fou comunista i mira'l ara. Potser encara més dramàtic seria l'exemple d'algú ( que podrien ser milers) que de jove caigué en les drogues, traficà, fou condemnat, complí presó, es reinsertà, i ara viu tranquil i feliç amb un passat assumit i superat, encara que desconegut (bé... desconegut fins ara).
Resumint, ens han robat el dret a oblidar, a passar pàgina del tot, a deixar enrere els errors, a començar de nou davant la societat. I sembla que no té volta enrere.
La solució, com sempre passa amb les crisis, portarà a l'últim beneficis encara més grans. Per exemple, l'exercici d'evidenciar la necessitat que tots tenim de viure la nuesa vital que ens fa mostrar-nos com som, i com hem estat, i no donar-hi importància. Fins i tot, sovint, l'evolució personal exhibida no representa altra cosa que la constatació d'una riquesa, la d'haver conegut tots els costats de la vida, tots els costats de les idees, tots els costats de l'existència, i haver escollit finalment el que en consciència creiem més adequat.
Pensant en mi, m'adono que el meu passat no amaga res que no hagi dit des de sempre, sobretot des que tinc el goig de poder-ho dir a través d'un blog com aquest al qual he batejat com a “Nuesa Literària”. Jo no he estat als dos costats de la vida (per sort o per desgràcia, no és sempre qüestió de mèrits); sí que és cert, però, que he estat als dos costats (o als mil costats) de les idees, i me'n sento satisfet. Mirant enrere, no em penedeixo de cap etapa de la meva evolució ideològica. Em penedeixo, òbviament, d'errors que he comès, similars als que tothom ha comès (i que de sort no estan a l'abast del Gran Germà digitalitzat, almenys de moment; al pas que anem acabaran posant una càmera en algun satèl·li que enregistrarà cada segon del passat de les persones), però pel que fa a les idees, sempre he tingut les que en cada moment he considerat més encertades, segons els coneixements del moment i la percepció de la realitat de cada instant de la vida. Per tant, el fet que la meva vida estigui a l'abast del món, m'emplena d'una estranya tranquil·litat, la de saber que tot ha valgut la pena, i que la nuesa (vital, intrahistòrica, social, etc.) cada vegada esdevé un element més necessari per les persones. Cal que tothom assumeixi el seu passat i que sigui capaç de relativitzar-lo, i que a qui no li agradi el nostre passat que s'hi posi fulles; tenim dret a ser “nosaltres”, tenim dret a haver estat “nosaltres”, i tenim dret a continuar sent “nosaltres” malgrat que el Gran Ull ho vegi tot i ho exhibeixi tot. Ho hem de veure així per dos motius: perquè és la millor actitud, i perquè el Gran Germà ja existeix i es complirà allò que està escrit a la Bíblia: “tot el que resta ocult serà exhibit...”
Si voleu consultar un enllaç interessant:
Així doncs, el director d'institut que de jove fou multat per pixar-se al carrer, haurà d'assumir les burles dels seus alumnes cada vegada que entrant al google descobreixin el seu error de joventut exhibit pel Gran Germà digitalitzat d'algun registre oficial (cas verídic). O aquell diputat independentista que als disset anys, quan encara no tenia inquietuds polítiques ni prou coneixements d'història, va fer l'examen d'ingrés a l'acadèmia militar de Saragossa (cas hipotètic) haurà d'assumir el seu passat; és clar que sempre podrà treure l'exemple de l'avi Macià, que fou militar i amb graduació, o del Piqué, que fou comunista i mira'l ara. Potser encara més dramàtic seria l'exemple d'algú ( que podrien ser milers) que de jove caigué en les drogues, traficà, fou condemnat, complí presó, es reinsertà, i ara viu tranquil i feliç amb un passat assumit i superat, encara que desconegut (bé... desconegut fins ara).
Resumint, ens han robat el dret a oblidar, a passar pàgina del tot, a deixar enrere els errors, a començar de nou davant la societat. I sembla que no té volta enrere.
La solució, com sempre passa amb les crisis, portarà a l'últim beneficis encara més grans. Per exemple, l'exercici d'evidenciar la necessitat que tots tenim de viure la nuesa vital que ens fa mostrar-nos com som, i com hem estat, i no donar-hi importància. Fins i tot, sovint, l'evolució personal exhibida no representa altra cosa que la constatació d'una riquesa, la d'haver conegut tots els costats de la vida, tots els costats de les idees, tots els costats de l'existència, i haver escollit finalment el que en consciència creiem més adequat.
Pensant en mi, m'adono que el meu passat no amaga res que no hagi dit des de sempre, sobretot des que tinc el goig de poder-ho dir a través d'un blog com aquest al qual he batejat com a “Nuesa Literària”. Jo no he estat als dos costats de la vida (per sort o per desgràcia, no és sempre qüestió de mèrits); sí que és cert, però, que he estat als dos costats (o als mil costats) de les idees, i me'n sento satisfet. Mirant enrere, no em penedeixo de cap etapa de la meva evolució ideològica. Em penedeixo, òbviament, d'errors que he comès, similars als que tothom ha comès (i que de sort no estan a l'abast del Gran Germà digitalitzat, almenys de moment; al pas que anem acabaran posant una càmera en algun satèl·li que enregistrarà cada segon del passat de les persones), però pel que fa a les idees, sempre he tingut les que en cada moment he considerat més encertades, segons els coneixements del moment i la percepció de la realitat de cada instant de la vida. Per tant, el fet que la meva vida estigui a l'abast del món, m'emplena d'una estranya tranquil·litat, la de saber que tot ha valgut la pena, i que la nuesa (vital, intrahistòrica, social, etc.) cada vegada esdevé un element més necessari per les persones. Cal que tothom assumeixi el seu passat i que sigui capaç de relativitzar-lo, i que a qui no li agradi el nostre passat que s'hi posi fulles; tenim dret a ser “nosaltres”, tenim dret a haver estat “nosaltres”, i tenim dret a continuar sent “nosaltres” malgrat que el Gran Ull ho vegi tot i ho exhibeixi tot. Ho hem de veure així per dos motius: perquè és la millor actitud, i perquè el Gran Germà ja existeix i es complirà allò que està escrit a la Bíblia: “tot el que resta ocult serà exhibit...”
Si voleu consultar un enllaç interessant:
.
1 comment:
Me encantaría ir a esas termas, tienen que ser preciosas!
Es la primera vez que hago esto de los propósitos, a ver si no es en balde y los consigo!
Saludos!
Post a Comment