Flamarades
de blat; al darrere, les vinyes. Pebre vermell de Sol al sud
d'agost. Melodia de l'oreig ran de les branques. Lentitud de la Terra
sota el cel. Origen i destí a on els ulls es mengen els colors del
paisatge i el seu traç; com la pell, com el vestit bru, adobat pel
bes precís, i alenat per un vers ocult, per un so amagat, al cor
dels fills que han vist qui els ha engendrat.
Una opinió de tot, des de fora de tot, que no coincideix necessàriament amb el que ens han ensenyat des de sempre.
Friday, August 16, 2013
Saturday, August 10, 2013
Els moments i les persones
Hi
ha qui veu un tros de terra i pensa en un negoci: possibilitats
d'explotació, d'enriquiment... Hi ha qui veu aquest mateix tros de
terra i hi descobreix un poema de la natura, un llibre sagrat reflex
de la bellesa de tot.
Hi
ha qui escolta una melodia, una cançó, un o una cantant... i de
seguida hi posa un preu, en compra els drets, es pregunta si serà
profitós invertir-hi, si aquell personatge arribarà a la fama... Molts associen d'immediat la idea de cançó amb els diners, la
fama i el negoci... Hi ha qui escolta el so de la mateixa cançó i es
fon, i tremola, i fimbra com una campana en rebre la sonoritat
d'una altra campana veïna; i sap, tot d'un plegat, per què ha nascut,
per què val la pena continuar endavant, per què és segur que tot
acabarà bé.
Hi
ha qui només veu graons, instruments, escales... en un viatge que
cerca el definitiu en un altre lloc diferent al qual s'està. I
aquest algú no veu que molt del que tenim és ja “punt
d'arribada”, destí, finalitat, essència petita i senzilla de la
mateixa vida. La vida és un constant punt d'arribada; cada instant
representa l'última finalitat de tot; els moments no hi són per
arribar enlloc més que als mateixos moments; les persones no hi són
per aconseguir res superior a elles mateixes. Els moments hi són per
als moments; les persones hi són per a elles mateixes. Cada instant
i cada lloc on som són l'instant i el lloc a on hem de ser, cada
jorn nou portarà els seus instants; finalitats en ells mateixos.
Hi
ha qui sempre té la ment en un lloc i en un instant diferents al
lloc i a l'instant en què es troba; hi ha qui sempre és absent del
lloc i de l'instant que viu.
Hi
ha qui mata l'instant per a perseguir el futur. Hi ha qui es ven el
futur per a comprar l'instant; l'obté, i s'hi queda per sempre.
Hi
ha qui troba la pau enmig del dolor més profund, i hi ha qui no la
troba ni a les alegries.
Hi
ha qui no gaudeix de la vida perquè té por de la mort. Hi ha qui no
té por de la mort, perquè gaudeix de la vida.
Hi
ha qui es nega a viure la vida perquè té por que la seva vida
fracassi; hi ha qui s'arrisca al fracàs, sense cap mena de
vacil·lació, per a poder viure la vida.
Hi
ha qui es passa la vida recriminant els defectes de tothom per
aconseguir la perfecció de les coses. Hi ha qui renuncia a la
perfecció per no haver d'amargar la vida als altres amb constants
recriminacions.
*
*
.
.
Friday, August 9, 2013
No em tapis el Sol.
Una
altra de les cançons poemes espontànies que van néixer a la
migdiada de Masriudoms.
La
penjo per si algú la vol aprendre; preferiria mostrar-vos-la cantada
per algú altre, però de moment no tinc cap altre intèrpret, és el
que hi ha.
Si
us agrada, millor.
Si
no us agrada, insisteixo, escolteu el Pavarotti i aparteu-vos que em
tapeu el sol.
Titelles voluntàries del gran teatre social
Imatge de Jürgen Howaldt a la viquipèdia.
.
.
Quan
el prejudici es considera civisme, aquest fals civisme esdevé cadena
i presó; esclavatge propi i esclavatge pels altres.
Quan
l'apropiació deshonesta dels diners es considera negoci o
compensació; aquest fals negoci esdevé corrupció i espoli;
corrupció i degradació pròpia, i espoli dels altres.
Quan
la supèrbia es considera honor, aquest fals honor esdevé menyspreu
i ceguesa; ceguesa pròpia i menyspreu pels altres.
Quan
la violència es considera democràcia; aquesta falsa democràcia
esdevé tirania i decadència; decadència i podriment de la pròpia
missió, i tirania i opressió pel poble, per la seva llibertat
d'expressió i per la seva veu.
Quan
l'odi a una pàtria que no és la teva o que no sents es considera
patriotisme, aquest fals patriotisme esdevé esperó tribal de la
violència i animalisme; animalisme per qui l'exerceix, i violència
vers la gent innocent d'aquesta pàtria.
Quan
la superficialitat es considera l'essència de la vida, aquesta falsa
essència es converteix en corrosió i forat; corrosió, rovell i
desfeta, per qui l'assumeix, i forat per la societat que perd una
persona.
Quan
a una camisa de força se l'anomena protocol i correcció; aquesta
falsa correcció acaba sent realment una camisa de força i una
imposició; camisa de força per qui accepta aquest protocol i
aquestes normes subjectives de correcció, i imposició vers tothom
amb qui hom es creui, perquè tendim a exigir als altres allò que
les circumstàncies o l'educació ens han empès a assumir.
*
*
*
*
Thursday, August 8, 2013
Solidaritat amb La Nau Cal Àfrica...
Sobren
les meves paraules.
El vídeo, que comparteixo des de l'espai de Manu
Chao, ens mostra un projecte laboral portat a terme per un grup de
persones d'origen africà de Barcelona, que consisteix en la
reutilització i possible comercialització de productes llençats
als contenidors; un projecte que sembla que no està sent tolerat per
l'administració.
Els 300 treballadors pateixen una ordre de desallotjament tot i estar recolzats pels propietaris de la finca i rebre suport dels veïns del barri.
Malauradament, la matinada del 24 de juliol, 50 furgons els Mossos d'Esquadra es van desplegar un operatiu per desallotjar les tres-centes persones.
Malauradament, la matinada del 24 de juliol, 50 furgons els Mossos d'Esquadra es van desplegar un operatiu per desallotjar les tres-centes persones.
*
*
Wednesday, August 7, 2013
Les idees que volen pertot caçades en una llibreta (II)
Camí de l'avi Pujal (Calella)
*
Fa uns dies us vaig dir que aquest curs havia emplenat dues llibretes petites. Sempre duc una llibreta a la butxaca per a apuntar les idees que venen, que trobo intenses, i que se'n van de seguida; si no les apunto se m'obliden, o com a mínim se m'oblida la manera com se m'havien presentat. La forma, els mots precisos, acostumen a ser importants per a la correcta comprensió. Us vaig dir també que em faltava escriure-vos la segona de les llibretes. La primera la vaig publicar aquí.
Us transcric ara, les idees de la segona, i amb això ja hauré expressat les idees espontànies de tot un curs.
*
La lluita de
l'ésser humà damunt la Terra és una lluita per la llibertat dels
pobles i de les persones; una lluita per la igualtat, a on ningú,
per drets de naixença, tingui més drets o més privilegis que ningú
altre; una lluita per la fraternitat, a on el respecte i la
tolerància a les idees, costums, estils i formes de les persones
camini del bracet amb l'amor a cada persona i a la seva felicitat.
La pompa
dels poderosos i els seus privilegis són la vergonya de la
inteligència i de la humanitat; atribuir a déu l'origen del poder
d'alguns éssers humans sobre d'uns altres és com a mínim una
blasfèmia.
*
És
interessant pensar en tots els factors que actuen en el moment en què
s'engendra una persona i que començaran a determinar el ventall de
probabilitats que decidiran com és i com actuarà:
-La
informació genètica del pare i de la mare.
-L'atzar
de les mutacions.
-La
garba de l'entorn, començant ja al període fetal.
-Les
dificultats de l'existència.
-Les
primeres experiències infantils.
-L'educació
que anirà rebent.
-Les
informacions que anirà absorbint.
-El
grau i qualitat de l'amor que rebrà.
Tots
aquests factors, i alguns que em deixo, decidiran com serà i com
actuarà la nova persona; és a dir, tots aquests factors governaran
la tendència dels seus pensaments, la força de l'inconscient, i per
tant els valors de la probabilitat que influirà en les seves
decisions.
*
La vida és massa curta per a no estimar-nos.
El temps és massa preciós per a no estimar-nos.
*
Si
arriba la mort, seré encara més fidel a la vida; i gaudiré fins a
l'última ranera de tot allò en què crec: l'amor, la llibertat, la
natura salvatge, la nuesa...
Lluny
d'espantar-me, la mort em farà més fidel a la vida, a la qual
pertanyo.
*
El
regust de la vida és d'esperança per a tothom.
*
Si
déu no és amor, no vull que existeixi.
*
Si
déu no és amor, no mereix existir.
*
Si
déu castiga els qui actuen segons són, no mereix existir.
*
Si
al més enllà em trobo algú abandonat de déu, no tinc cap interès
en fer companyia a aquest déu.
*
Si
déu dóna algú per condemnat sense remei, aquest déu no és el meu
déu, ni jo sóc d'ell.
*
Si
només hi ha una vida, m'està bé. Si la vida no s'acaba mai, i
continua més enllà de la mort, també m'està bé. El que no
m'estaria bé fóra tenir una vida tan bonica com la que ens han
regalat i que em posessin com a norma no viure-la.
*
La
major part de raonaments i opinions, per assenyats que ens semblin,
s'elaboren després d'haver pres la decisió sobre com opinem, no
abans. Aquesta decisió depèn principalment de les pulsions i de
l'inconscient.
*
No
experimentaràs el “no ser”, perquè quan “no siguis”, no hi
seràs.
*
Fama?
Diners? Prestigi? Afalacs? Diners?
Foteu
el camp d'aquí! Ara mateix! Fora! Va! Va! Va!
Tuesday, August 6, 2013
Uniformement desordenat
Tot
succeeix en un dia. Un dia és suficient per a capbussar-se en la
psicologia d'un grup de persones que coincideixen en un argument atractiu, que
anireu descobrint a un ritme serè a mesura que aneu llegint la novel·la. Una línia
de ficció que com més avança més va creixent en força i en
intensitat. La veu quasi omniscient d'un narrador que es capbussa
dins del conscient i de l'inconscient dels personatges, des dels
budells fins a la ment racional. Tot plegat en una escenografia
propera i quotidiana; amb un realisme social i psicològic que frega
la fotografia. Us el recomano de tot cor.
L'autor, Rubèn Intente, ja ens va regalar la màgia del seu Mapa Mut no fa pas gaire.
Bona lectura!
Subscribe to:
Posts (Atom)