Amb ocupes al cos. Sí. Això mateix.
Un ésser viu, cosí dels de la foto, ha pres possessió dels meus bronquis. No el culpo. Ell lluita per sobreviure, com fa l'Homo sapiens damunt del planeta Terra. Ell intenta alimentar els seus fills i el seu món. Ell lluita per la vida, com tot en aquesta estranya existència que compartim.
Saludo els meus ocupes particulars; em sap greu, però tenen els dies comptats; un antibiòtic cruel i efectiu està començant a exterminar les seves colònies, la vida és així, i em sap greu, de debò.
Sigui com sigui, bacteris, rebeu una abraçada i una salutació d'algú que us extermina per necessitats existencials, i que es rebela contra aquesta absurda tendència que l'existència ens imposa de competir els uns contra els altres per a sobreviure. Intueixo que si aquesta lluita a mort és necessària, i si existir és bo, aleshores la mort no pot ser dolenta.
Què en penseu?
.
3 comments:
La vida és així. La vida som tots, petits i grans, simbionts, paràsits,
companys, amics, indiferents.
Jo ho veig com un cercle immens, on tothom hi juga el seu paper, ni que sigui minso. Amb perspectiva, un bacteri s'assembla molt a nosaltres.
Lluita per sobreviure.
Interessant la teva reflexió.
ei, fa por el feed aquest!, sembla un espia! i a més, és ple de banderes espanyoleesss!
:)
he tornat a entrar per veure com anava aquesta cosa que t'has posat!
quina poor!
gyps
Post a Comment