Acabo d'arribar del Marroc, i en aquest viatge, em vaig proposar descriure el que em passava i el que sentia a cada moment.
Per aconseguir-ho, vaig desconnectar el mòbil una setmana sencera; algun altre membre de la família el tenia connectat per si la gent estimada que es quedava a Barcelona realment necessitava avisar-nos d'algun tema important. Un altre dia faré un post explicant els immensos beneficis de passar una setmana de la mateixa manera com la passàvem al 1985. En el meu cas, aquesta decisió m'ha permès escriure a mà amb certa obsessió al llarg de tots els moments del meu viatge; una mica potser per superar la síndrome d'addicció que m'ha produit el fet de no fer servir mòbil i de viure sense internet. He escrit més de 106 pàgines en tots aquests dies, i de vegades en directe; mirava el carrer i escrivia el que veia, com si fos un pintor d'aquarel·les fent un retrat. Portava el quadern a tot arreu i a totes hores; la gent es devia pensar que era un mormó (que sempre estan escrivint un diari) o un espia d'Argèlia.
Per du a terme aquest propòsit, poc abans de l'inici del viatge, em vaig comprar una mena de quadern, o llibre amb les pàgines en blanc, ja enquadernat, on jo ho escriuria tot.
Als primers moments,vaig olorar les pàgines, com m'agrada fer sempre, i vaig resseguir amb la mirada el blanc del paper, intentant imaginar que hi hauria escrit. Pensar-hi feia una mica de por; era com intentar esbrinar el futur.
No tenia, ni tinc, ara que li poso forma, intenció de presentar el treball a cap premi literari; seria perdre una bona oportunitat de compartir el que he après i el que he vist amb tanta gent com sigui possible i com més aviat millor. Sovint, els premis literaris són convocats per ajuntaments que es preocupen només de justificar les dotacions de cultura. Jo en vaig guanyar molts, fa uns quants anys, i molt poques vegades em comentaven el llibre o el relat amb què havia guanyat. En alguna ocasió vaig arribar a sospitar que no l'havia llegit gaire gent. Per això em fa molta mandra aguantar-me de publicar el meu treball per tal que no perdi l'ineluctable caràcter inèdit que tant demanen els premis literaris i els concursos.
El publicaré al blog, una entrada cada dia; aniré passant el que ja tinc apuntat a mà al quadern que anava escrivint durant el viatge. Després, uniré tots els capítols, i els enquadernaré amb fotografies en una d'aquestes editorials d'autoedició. En regalaré un exemplar als meus fills i a la meva dona, que són els principals actors i actrius de la història (després de la gent que he conegut allà i als quals canviaré el nom per respectar la seva privacitat).
Vull aclarir que, malgrat que de vegades no ho sembli, tot el que explico és real; ha succeït tal com us ho presento; la qual cosa em convenç d'un fet bastant tòpic, que és que la realitat supera la ficció.
Hauré de reposar de transcriure el meu viatge a Israel de fa quaranta-set anys; l'actualitat va primer, ja continuaré amb el viatge a Israel després.
També us haig de dir que, a banda dels successos objectius, en la descripció del viatge al marroc, hi posaré idees, reflexions, anàlisi de problemes polítics i econòmics, un bri de poesia, sentiment, i... humor; serà també un assaig i una obra que expressarà opinions personals amb les quals molta gent no coincidirà. Hi ha esdeveniments que han tingut lloc i que fan molta gràcia (vistos ara, ja que que en el moment en què van succeir ens van fer patir una mica).
Avui només us presento aquesta introducció; però a partir de demà, cada dia tindreu la crònica d'un viatge que acaba de succeir i que encara tinc a dins.
M'estimo el Marroc, malgrat les seves ombres; i encara més, m'estimo la gent del Marroc incondicionalment.
Ara, vull compartir amb vosaltres unes idees que he llegit sobre Maurice Godelier a la pàgina de facebook de NOTA ANTROPOLÓGICA:
"Comprendre una societat exigeix apropar-se a les seves pròpies categories i regles, en comptes de jutjar-la únicament des de les pròpies."
"Pel que fa a les transformacions d'una societat, la parentia i la religió poden mostrar una gran capacitat de permanència, en canvi, la política i l'economia acostumen a experimentar transformacions més ràpides"
"Una societat no es redueix només a les seves famílies, clans o grups de parentia. És un conjunt més ampli de relacions que estableix formes d'organització, autoritat, territori, recursos i creences compartides."
"Per comprendre les societats humanes, no en tenim prou amb estudiar les seves institucions; cal conèixer com els seus membres interpreten el món, en què creuen, què imaginen, i quin significat atorguen a les seves vides."
Per pensar-hi.
