Sally Mann és una de les fotògrafes nord-americanes més reconegudes i influents de les darreres dècades. És intensa, poètica i sovint inquietant. Treballa gairebé sempre en blanc i negre amb càmeres de gran format (principalment 8×10 polzades), un equipament lent i laboriós que li permet un control extrem de la imatge. Ha experimentat molt amb processos antics del segle XIX: col·lodió humit (wet-plate collodion), platinum prints, bromoil… Això dona a les seves imatges una textura imperfecta, amb ratlles, taques, vels i una qualitat gairebé pictòrica o espectral. Les fotografies semblen alhora molt contemporànies i tretes d’un altre temps. L’estètica és formalment molt depurada: composicions cuidades, llums dramàtiques i una gran precisió tècnica, però amb un resultat que no busca la perfecció neta, sinó l’atmosfera i l’emoció.
La seva obra explora constantment la intimitat, el pas del temps, la mortalitat, el cos i el territori del Sud dels Estats Units (Virgínia i el Deep South). Sovint fotografia (va fotografiar) els seus tres fills (Emmett, Jessie i Virginia) a la granja familiar. Escenes quotidianes (jocs, migdiades, banyades) que es tornen ambigües, a vegades inquietants o fosques. Explora la nuesa i la vulnerabilitat. Però alhora les seves fotografies traspuen naturalitat, terra, vida, llibertat... Amb aquest tipus de fotografies va tenir molts problemes amb els intolerants i fanàtics integristes religiosos, que van arribar a acusar-la de pornogràfica, la qual cosa demostra que l'integrisme confon nuesa amb pornografia.
És una de les fotògrafes més lliures, més creatives i més sorprenents que existeixen. Amb ella, la nuesa esdevé com un vestit que expressa la profunda dignitat humana de la forma que la naturalesa ha generat per als humans, i que en general els humans s'entesten a cobrir amb obsessió. La seva obra genera pau a qui està en harmonia amb la imatge natural humana.
L'exposició estarà oberta al públic fins al 18 d'octubre i els diumenges ofereix visites comentades.
.
