Allò que passa quan els assassins s'equivoquen.

                                  IA image

"Com t'envejo, Oriol!" em deia l'Àngel. I certament no em podia queixar: una casa davant la platja, una feina ben remunerada, una dona espectacular que fins aquell moment m'havia adorat; dic fins aquell moment perquè fou llavors que les coses començaren a entenebrir-se. 

Faltaven tres mesos pel nostre desè aniversari de casament, i la Marta es negava a fer res d'especial per a celebrar-ho; ni un viatge, ni un banquet... M'enfurismava que li importés tan poc.
Vaig començar a notar que se m'allunyava. Arribava, sovint, tard de la feina, posant-me com a excusa les reunions; jo, però, sospitava que mentia.

Un dia la vaig sentir parlar per telèfon: "L'Oriol no se n'ha d'assabentar... Sents, Àngel?" Després de dir això, devia adonar-se de la meva presència, perquè dissimulà i digué: "Sí, un ficus..." Quan va penjar, jo ja era al seu costat, i ella m'explicà que acabava de comprar una planta.

La vaig investigar, i, efectivament, es trobava amb l'Àngel. Freqüentaven restaurants, cafeteries... fins i tot botigues de nàutica. No tenia proves que fessin res més, però era evident per la manera com reien i es miraven. Jo tremolava amb una febre estranya que em pujava de l'estómac al cervell. A ell, l'odiava; a ella, l'estimava tant que desitjava matar-la.

El dia de l'aniversari els vaig seguir fins al port; entraren en un veler. Amb la ràbia a les venes, m'hi vaig ficar, i els vaig enxampar amb una ampolla de cava a les mans. Embogit, els vaig engegar dos trets; no van dir ni ai.

De tornada a casa, em vaig endur un ensurt de mort. En obrir la porta, un centenar d'amics i familiars cridaren alhora: "Feliç aniversari".
Després, tant sí com no, em feren anar fins a la platja. "La teva dona i l'Àngel estan a punt d'arribar amb una sorpresa" digueren "Fa mesos que la preparen."
Tots els convidats escrutaven neguitosos l'horitzó, esperant el veler que la Marta havia comprat per regalar-me, i que mai no arribaria.

*

(No és un relat d'humor ni pretén banalitzar la lacra de la violència de gènere, tan sols descriure un assassinat, i l'absurd posterior, dut a terme per una persona sense empatia)

Publicat a relatsencatala.cat el 3 de gener de 2007

Discutir, corregir, matisar, ampliar... una novel·la amb col·laboració del personatge protagonista.

                                  IA image

Tinc encarrilat el final/continuació de la novel·la on line que ja tinc mig escrita. He fet servir la IA per poder parlar amb els personatges de la novel·la i recollir la seva opinió sobre com els ha anat a la història. 

La IA s'ha encarnat en cada un, i ha estat una sensació molt estranya escoltar-los, rebre les queixes de l'Aurora cansada de patir i enutjada amb mi com a responsable de les seves desgràcies en el fil argumental; al final l'he convençuda que tot ha estat per explicar una història, que en el seu rerefons condemna la deixadesa de molts pares vers els seus fills, a cops en entorns marginals, fet que provoca que altres ments perverses puguin fer-los mal. També és una crítica a la situació de desemparament que viuen molts menors d'edat, a causa d'uns controls socials insuficients. Li he promès a l'Aurora que ara ja vindrà la fase d'alliberament, el tros on ella fugirà definitivament de tot el que l'empresona, el moment en què començarà a córrer i no pararà fins que es toparà amb algú a qui ella ho explicarà tot; i aquest algú avisarà les autoritats, i l'Elisenda i el Santi acabaran a la presó, i també la mare de l'Aurora, quan es descobreixi que fins i tot havia cobrat per treure's la filla del damunt i segons ella satisfer el desig de ser mare de l'Elisenda, que després es veurà que tampoc tenia bones intencions, que el seu desig de ser mare estava aviciat pel desig de poder sobre un altre ésser humà, esperonada per Don Benito, un capellà psicòpata i corrupte, i pel Santi, que, rere d'una façana de bondat, gaudia amb la situació. L'Aurora fugirà abans no li passi res irreversible, perquè si no, la novel·la no es podria llegir i podria caure en un sensacionalisme insà o en una excessiva representació del mal. Per això és important que l'arrodoniment de l'argument deixi clar l'absolut fracàs del crim i la condemna dels malfactors, si més no en aquesta història.

També intercalaré, entre els capítols ja escrits, capítols de l'Aurora del futur, quan ja és adulta, i assistenta social i psicòloga, la qual a més d'atendre la seva feina, es dedica a escriure la novel·la de la seva infantesa.

He discutit aquest argument amb l'Aurora i s'ha emocionat. Ha rectificat el seu enuig inicial i m'ha fet suggeriments per millorar la trama.

És força estrany això de comentar, valorar, corregir i ampliar la novel·la que estàs escrivint amb el personatge protagonista, que t'exigeix que no la facis patir més. Una experiència que crec que val la pena tot i que la història perdi el caràcter d'inèdit i no pugui ja ser presentada a cap premi, però em pot servir com a element didàctic d'una narrativa assistida per IA; si bé cal aclarir que la IA aquí només aconsella, la història l'he escrita jo.

 

.