"Un cert somriure", de Françoise Sagan.

                                  IA image

Una novel·la que podria servir per fer una anàlisi introspectiva de la Dominique, la noia protagonista, i de totes les noies del seu perfil humà: una persona superficial, instintiva, despreocupada, amb una bondat natural conscient, amb una contundent falta de profunditat, la qual cosa produeix, o podria produir, dolor en el seu entorn.

Ve a ser una exploració de la dependència vers les relacions sexuals superficials, i una introspecció sobre com allò que pretenia ser només la recerca del plaer es converteix en l'esperó que desperta un sentiment més profund i addictiu, que fereix a causa del vertigen de la frivolitat manifesta.

La prosa és lleugera, àgil; molta significació en poques paraules, fonamentada en els matisos de les reaccions dels personatges davant la quotidianitat. És agradable i fàcil de llegir. 

Françoise Sagan va demostrar una gran capacitat d'anàlisi psicològica, defugint judicis morals, però descrivint els conflictes interns dels personatges; conflictes que poc o molt estan influïts per una certa moral social. La seva protagonista femenina viu la seva sexualitat i desitjos amb llibertat, sense culpa, però contrastant sempre, i lleugerament, aquesta absència de remordiment amb la consciència social de l'època. Seria com si una noia del segle XXI visqués, sentís i pensés, immergint-se en un entorn dels anys cinquanta del segle XX a França, que és l'època i la cultura en què es va escriure la novel·la.

Com en altres obres de Françoise Sagan, apareix el tema de la diferència d'edat en les relacions, encara que no se li dona prou protagonisme dins l'argument.

 

"Bon dia, tristesa", de Françoise Sagan.

                                                                                                                                IA image

"Bon dia, tristesa" (títol original francès: Bonjour tristesse, 1954) és l’obra que va fer famosa Françoise Sagan amb només divuit anys. És una novel·la curta, elegant, cínica i melancòlica que va causar un gran escàndol i un gran èxit comercial a la França dels anys cinquanta.

La història està narrada per Cécile, una noia de disset anys intel·ligent, bonica i bastant consentida. Viu amb el seu pare vidu, Raymond, un home encantador, frívol i seductor que manté una vida hedonista: festes, amants, viatges i poca responsabilitat.

Durant unes vacances a la Costa Blava, apareix Anne, una dona madura, intel·lectual i amb principis, antiga amiga de la mare de Cécile i del mateix Raymond. Això produeix un gran malestar a l’actual parella de Raymond, Elsa, que òbviament també és a la casa d’estiueig. A partir d’aquí, es van succeint els fets.

La seva temàtica és la tristesa com a companya inevitable de la vida. L’amor propi i l’egoisme juvenil. L’hedonisme versus la responsabilitat i la maduresa. La manipulació emocional i les conseqüències morals de les accions. La buidor existencial de la burgesia.

És una novel·la molt breu, però molt madura tenint en compte l’edat de l’autora. Té un to fred, distant i elegant, gairebé clàssic, tot i tractar temes escandalosos per l’època (sexualitat adolescent, relacions lliures, cinisme moral).

Va vendre milions d’exemplars i va convertir Sagan en una estrella literària. Va ser criticada pels moralistes de l’època, i adorada pels joves. Va definir una certa imatge de la joventut existencialista dels anys cinquanta: elegant, avorrida i tràgica.

L’estil de Sagan és net, precís i molt francès: diàlegs brillants i descripcions concises. Amb una sola frase, breu i afuada, és capaç de fer sentir i de suscitar discursos sencers a la ment del lector. La seva prosa és àgil, la narració es fa molt entretinguda i enganxa. Reconec que és un dels llibres que més ha influït la meva manera d’escriure.

Tot i que el llibre té gairebé setanta anys, la psicologia de Cécile continua sent molt creïble i incòmoda. No és una heroïna simpàtica, però és fascinant veure com justifica els seus actes egoistes amb una barreja de lucidesa i ingenuïtat.

.